Per a molts, el darrer coet de les vacances es tira fora d'hores: de retorn a la feina, les expliquen. Pengen fotografies a la pantalla de l'ordinador, mostren orgullosos les marques del sol, taladren els veïnats amb la música exòtica comprada en el lloc d'estiueig. Són les darreres hores, els roïssos de la festa, però en molts casos només se'n van lluny de casa per poder-ho explicar de tornada. Qualque empresa hauria d'amortitzar aquest fet, venent fotografies fetes en decorats als turistes mandrosos: no val la pena fer dotze hores d'avió i anar a l'altre cap de món quan l'únic que es pretén és fer enveja als companys de feina, posar les dents llargues al veí i aconseguir quatre instantànies. És més barat i menys cansat llogar un zulo prop de casa o canviar de lloc el mobiliari del domicili habitual i assajar amb el photoshop. No sortir més que per prendre l'UVA al gimnàs de la cantonada, i passar l'estona veient els tigres copulant en els documentals de la National Geographic. No hi ha retards, no perds les maletes, no t'agobien els companys d'autocar, no has de patir de sentir-te guiri en terres plenes d'estrangers, no pateixes amb l'obligació moral de donar propines. Per què es varen inventar els llibres de viatges? Juli Verne va viatjar per Palma sense trepitjar-la; a Borges només li calia llegir per visitar llocs inhòspits: si no t'agrada, apagues la tele; t'agobia en excés? Crema la cinta, trenca les fotos. «No he estat mai al Marroc, però tenc un llibre...» El que t'estalvies ho pots invertir en equipaments: guardapits amb mil butxaques, matxets d'explorador, tapissos made in Tailàndia o guies turístiques en idiomes que mai no entendràs. Tant és: si no saps ben bé que expliquen, t'ho imagines. És més sà. El millor de les vacances és no haver-ne tingut. Evites haver de decidir on passar-les, evites aquesta cara de pomes agres, de bàmbol insatisfet que se't queda quan s'acaben i penses que tornen a quedar onze mesos. Tres-cents trenta-tres dies! Recorda-ho al que torna amb aquesta cara de m'he-relatxat-un-ou. Demana-li com de lluny està Mèxic, Kènia o Río de Janeiro "o les Canàries o Tunísia o les Barbados". Com a mínim, a tres-cents trenta-tres dies. Més els valdria haver-se inventat el viatge. I si tu encara el planeges recorda les hores de feina que has de fer per pagar cada dia de les teves vacances. Més et val desconnectar el telèfon i quedar-te a casa llegint L'Illa del Tresor. Quanta misèria.