L'ecotaxa a Alemanya

He aprofitat unes breus vacances a Alemanya per informar-me de la visió que tenen allà de l'ecotaxa, i ara entenc per què totes les enquestes que es fan entre els turistes alemanys donen com a resultat una acceptació aclaparadorament majoritària de la implantació de l'ecotaxa a Mallorca: Senzillament, ja hi estan avesats, perquè en el seu país la paguen ja fa moltíssims d'anys, i molt més elevada del que preveu el Govern de les Illes Balears. Tanmateix hi ha algunes diferències en la concepció i el tractament de l'impost que val la pena tenir en compte. La primera és que aquest impost a Alemanya és municipal, i per tant no sols el tractament, sinó també la quantia és molt variable, perquè cada municipi la fixa segons les seves necessitats. Una segona diferència és que allà les platges són també territori municipal, i no com aquí, que tot d'una que trepitges arena estàs sota la jurisdicció de Costes i per tant, almanco de moment, de l'Estat central. Això, per altra banda, dóna lloc a situacions que a nosaltres ens semblen absurdes, però que allà s'accepten sense problemes. Per exemple, la platja de més anomenada del nord d'Alemanya és el Timmendorfer Strand, que té uns vuit quilòmetres de llargada. Idò bé, la platja està separada del passeig i del carrer amb una reixa de filferro, amb uns portells cada 50 o cent metres, vigilats pels concessionaris de lloguer de les famoses poltrones de mimbre de la platja, i si vols passar a la platja, és a dir, trepitjar l'arena, te cobren la taxa, que és de 5'50 marcs per dia, és a dir, uns 2'75 euros. Per curiositat vaig demanar què passa si algú només vol passejar per la platja i banyar-se els peus, i la resposta va esser: «El que vostè faci en esser damunt la platja és cosa seva, però la taxa l'ha de pagar igual!». També vaig demanar si la taxa la paguen tots els usuaris de la platja o només els turistes, i em varen dir que els ciutadans del municipi no la paguen, però tots els altres sí, sense distinció de nacionalitat. Algú s'imagina què passaria si la platja de S'Arenal de Palma estàs tancada amb una reixa de filferro, i els seus usuaris, amb la sola excepció dels palmesans (que s'haurien d'identificar amb el DNI), haguessin de pagar 475 pessetes cada dia per poder-hi nedar o prendre el sol, i els recaptadors d'aquest import fossin els concessionaris de les hamaques? Perquè aquest és l'altre aspecte de la qüestió: Els nostres hotelers han posat el crit en el cel perquè ells haurien d'esser els encarregats de recaptar l'impost, i ho consideren inacceptable. A Alemanya la cosa està ben clara: Tots els llocs turístics tenen un impost que s'anomena «Kurtaxe», és a dir, més o manco impost de balneari, i qui el recapta són els llogaters de places turístiques, és a dir, els hotelers en cas dels hotels i els propietaris dels apartaments en el cas de gent que lloga habitacions en cases privades, cosa que aquí resoldria el famós problema de fer pagar l'impost també als turistes que no s'allotgen a hotels. Més encara: Els llogaters paguen la taxa per endavant a l'Ajuntament, i després la cobren al client, que la paga sense motar. Clar que, com ja vaig escriure en una altra ocasió, la «Kurtaxe» ofereix alguns avantatges interessants. Per exemple, la del Timmendorfer Strand és de cinc marcs cada dia, és a dir, 2'50 euros (recordem que el Govern vol posar un impost turístic d'un euro diari), però te dóna dret, justificable presentant la tarja de turista que t'entreguen quan la pagues, no sols a usar la platja, sinó també a descomptes en el transport públic, visites a museus, etc., de manera que tens la sensació que no es tracta ben bé d'un impost, concepte sempre antipàtic, sinó d'un servei al client que té més justificació. Aquí encara no sabem si l'impost es podrà implantar, perquè el Govern del PP ha posat el crit en el cel i vol que sigui declarat inconstitucional. En canvi a Alemanya, és un impost municipal que tothom paga sense piular. Petites diferències que ens mostren les dificultats que encara trobam per esser plenament europeus.