Embossos, col·lapses i panes

TW
0

No sé gens el que deu estar passant a Mallorca, ni menys encara a les nostres benvolgudes "i tan enforades!" Pitiüses. A Menorca, però, passa que les costures és trenquen literalment pels quatre cantons, talment com ho farien els botons d'una camisa d'infant que embotís el cos d'un mastodont. El mes d'agost és una pura bogeria col·lectiva demencial. Si se m'és permès, diria que és quelcom d'intolerable. O, en paraules de moda, que és una absoluta insostenibilitat. Saturacions, embossos, col·lapses, cues, panes, nervis de punta que fan estralls, cops de clàxon pertot arreu, llistes d'espera de llargària enèsima, preus disparats "vull dir abusius, d'esprémer la taronja de l'estiu sense pietat", aigües de mar que es contaminen i aigües dolces que manquegen: vet aquí el rosari de l'aurora d'agost a què som impel·lits els menorquins quan arriba el pic de l'estiu, és a dir la molt ditiràmbica temporada alta, per emprar el modisme tan dilecte al nostre empresariat turístic.

I bé: l'estiu avança entre esbufecs i congestions asmàtiques. Us contaré algunes patologies que n'afeixuguen el cos febril de la Menorca agostenca.

GESA informava fa uns dies que el consum elèctric ha experimentat aquest estiu un augment de la demanda del 33'8%, i que la mitjana de les altres illes de l'arxipèlag, ha vorejat el 46%. A més, ha assabentat que la punta màxima de demanda d'energia s'ha superat en sis ocasions, pel que fa a la xarxa conjunta de subministrament formada per les illes de Menorca i Mallorca, que romanen connectades "com sabeu" per un cable submarí: alguna cosa així com mare gestant i nasciturus. En cadascuna d'aquestes puntes el consum ha arribat als 782 megawatts de potència. Per segon estiu consecutiu, els episodis de panes a la xarxa han esdevingut penosament habituals. A la banda de Ciutadella, per dues vegades en vuit dies, el servei de depuració d'aigües ha literalment esclatat. Dues ruptures en una setmana han obligat les autoritats sanitàries a prohibir els banys en platges pròximes a la ciutat: Santandria, Platja Gran, cala Blanca, sa Caleta..., per mor de les desferres que hi suraven, i davant el temor d'intoxicacions de banyistes. Les deu estacions depuradores que l'Institut Balear de Sanejament gestiona a Menorca només poden atendre una població màxima de 161.000 persones, quantitat inferior a les 180.000 que poblen l'illa els dies estivals punta, inclosos els 68.000 residents. El dia que les autoritats municipals, per precaució, tancaren les platges de Ciutadella afectades pel trencament de les conduccions de l'emissari submarí, portaveus de la patronal hotelera feren protestes iracundes, tot acusant l'Ajuntament de crear alarmes entre els seus clients, i al·ludiren a les moltes pertorbacions "en forma de bitllets de banc, és clar" que podrien provocar-los els eventuals canvis d'allotjament dels clients.

A la resta del panorama insular, tenim una radiografia de congestió severa, severíssima: cues de cinc i sis quilòmetres per entrar a les platges «verges» "un dir, és clar", 10.000 vehicles de lloguer envaint una reduïda "i, com altres vegades he escrit, imperfecta! xarxa de carreteres; hotels plens com ous, pobles i ciutats esdevinguts riuades de gent en banyador, i restaurants amb llistes d'espera per trobar taula parada on seure's a matar la talent. I si vostè, instal·lat potser en un algun paradís deliciós i assossegat d'aquest arxipèlag no s'ho creu, li ho demani al senyor Aznar, el turista més ínclit de l'estiu menorquí d'enguany. A començaments d'agost volgué tastar la reputada cuina de Ca n'Olga des Mercadal, emperò la veu del propietari, a l'altre cap del telèfon, li digué clar i llampant: «Em sap greu, president, ho tenim tot ple fins dia 25». El que no han especificat les cròniques és de quin any. Ho confés consirós i decandit: esmentar agost, en aquests rodals turístics balears, és dir embossos, col·lapses i panes. Si més no, per als qui no tenim ni un velló invertit en el negoci gras.