Literatura moratòria

Quan un col·lega coetani i compatriota et diu que «l'amor és un assassinat perpètuament renovat», o que encara hi ha dues coses que li mereixen el seu respecte, com són «els paorosos abismes de la solitud de l'ànima i la infinita misericòrdia dels somnis», no hi ha cap dubte sobre la situació econòmica del teu col·lega. Les frases que he traduït del castellà són de l'escriptor català Terenci Moix i foren escrites a Ventalló, Empúries, que és l'indret on ell té la seva possessió o masia o, millor dit, «cortijo de La Truhana», una casa formidable que ens recorda S'Estaca d'en Douglas, els reportatges d'en Miquel Segura sobre na Munar a l'ABC dels diumenges i el robatori dels Goya, Sorolla, Gris, Brueghel de ca na Koplowitz a Madrid. Tot és gràcia, deia el vell Bernanos. Tot és literatura, diu qui llegeix la moratòria.