Passen els anys, el tren i les rates de claveguera. Quedava
sempre París. O Sineu, amb el campanar enmig. Vivim dies estranys i
el cel blau s'omple de niguls negres aquest juliol. Collarats i
bosquets sobreviuen a les injustícies i a les polítiques com els
escarabats i les xinxes entre alfabegueres, tomatigueres,
pebressers i albergineres. L'eruga verda amb retxes negres i punts
carabassa fa oposicions de papallona reina. La Mare de Déu morta fa
pudor de ruda. I Sineu, vila la primera, posa la moció de censura
per bandera d'aquest començament de segle. El país està mutant i, a
Sineu, el PSM, que veu el gep dels altres, no veu el *jeep' seu.
Povera patria! Schiacciata dagli abusi del potere di gente infame,
che non cos'è il pudore.
Quina altra cosa es podia esperar d'una legislatura tot terreny
com aquesta i d'uns polítics odiosament professionalitzats que
pacten a la rebotiga, com vells secretaris d'ajuntament, amb el
rector, l'apotecari, el notari i el metge. El temps de les
candidatures unitàries sota sigles d'independents és el temps dels
carros i les gavelles democràtiques. Els temps del *jeep' són temps
de fuga als nius gelats dels supermans, com anuncia la publicitat.
Què podia esperar el PP, que ha congriat polítics a cops de
col·locació, d'algú no col·locat, ni que li diguin Apol·lònia.
L'expulsió de la hiena del paradís és un conte diví. Quants de
batles amb vots trànsfugues i del PP li són necessaris al PSM per
començar a fer feina i pagar el beure? Passen els articles de
columnistes malsofrits com aquest, les il·lusions i la joventut,
que no és un mèrit que compti. Passaran també els mals temps, els
dies sense aigua i els mals camins. I encara aniran amb jeep per la
muntanya, sense veure els clots del camí a la plana.
Me ne vergogno un poco, e mi fa male, vedere un huomo come un
animale.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.