Miquel Payeras30/07/01 0:00
TW
0

Les commemoracions que fa un país ajuden a entendre'l i ajuden a fer-lo.
Aquí, per exemple, a Balears, som a punt de començar el vuit mes d'aquest any 2001 i no s'ha sentit ni una sola veu que pretengui commemorar res en ocasió del vint-i-cinquè aniversari de 1976. De fet, en general, les nostres institucions són completament autistes respecte als esdeveniments polítics passats que haurien pogut ajudar a crear el país, si aquest existís. Quan el president Antich va prendre possessió del càrrec va fer una esperançadora referència a la consecució del primer ens d'autogovern en la història contemporània balear, el Consell General Interinsular. Però degué ser un moment de feblesa emocional induïda per algun dels seus assessors que coneixen tot això. Una vegada instal·lat en el poder, i havent passats ja dos anys, ni una, ni una sola menció més de res de la nostra història més recent. No en parlem ja d'actes commemoratius, de recordança, reivindicació o difusió del record i del significat. Res. Talment com si tot l'actual edifici políticoinstitucional fos producte de generació espontània. I no fa cara que canviï gaire en els pròxims dos anys. Se podria dir que són coses del PSIB. Però pots pensar... Tampoc els nacionalistes, tant els del PSM com els d'UM, han obert la boca. Dos anys i cap ni una, ni una sola, menció del nostre passat més recent en clau d'autogovern. Res. Se podria dir que són coses dels benestants socialistes i nacionalistes. Però pots pensar... Ni els més rojos d'EU ni els ecologistes d'Els Verds tampoc han tengut temps, ni un minutet de no res per aturar l'atrafagada gestió del dia a dia per mirar endarrere i intentar explicar i reivindicar allò que és la nostra història immediata. Res. No existeix, simplement. Se podria dir que això és cosa dels polítics en general, que van a la seva bolla, a assegurar-se les garrofes i s'ha acabat. Però pots pensar... Tampoc la «classe intel·lectual» (encara en queda?) se'n recorda de res. Ni la UIB, ni l'OCB, ni el GOB, ni els sindicats, ni els mitjans de comunicació... Ningú. Res. O sigui que, efectivamente, deu ser que a ningú no l'importa un prebe.

I bé que fan, segurament. Si se tracta de commemoracions alienes, totes. Si se tracta d'inventar diades, totes les que siguin necessàries. Per recordar, ensenyar i difondre allò que podria ser el bessó que definiria el país, res.

Normal, no interessa. Llavors perdran el temps en discussions sense fi amb la ministra d'Educació perquè vol «diluir» el nostre record. No fa falta.

Se basten ells, els d'aquí, tot solets, per aniquilar el record d'on prové el nostre autogovern. Clar que a vegades s'ha de pensar que en realitat és que per ventura no és que no en sapiguen, és que, simplement, no volen mirar endarrere. Podria ser.

Sigui pel que sigui, el cert i segur és que enguany passarà i ningú no se'n recordarà de res del que passà, aquí, fa un quart de segle. Un any, el 1976, en el qual moltes, sinó totes, de les caracteritzacions polítiques, culturals i socials que s'han desenvolupat al llarg d'aquests vint-i-cinc anys esclataren. Unes efectivament se desenvoluparen, d'altres s'esvaïren, però totes condicionaren, amb major o menor intensitat, el procés que ens ha conduït fins ara, passant per la instauració del primer ens d'autogovern, el Consell General Interinsular (1978), seguint per la Comunitat Autonòmica (1983) i arribant fins avui. Tot neix, en bona part, en aquell any. L'any en què se crearen les assemblees democràtiques, nasqué la reivindicació política insularista, se va fer el Congrés de Cultura Catalana, els teleclubs se convertiren en partits polítics de veres, se va esvair la reivindicació política dels Països Catalans... en fi, se posaren totes les llavors de la nostra, d'ara i d'aquí, democràcia autonòmica. Per a bé i per a mal. Èxits i fracassos. Com per tot. Hi ha països que ho recorden constantment, per anar fent país, precisament. Aquí no. Als nostres ben pagats i panxacontents polítics progre-nacional-ecologistes no els interessa.

Res. Ni mica. I diuen que pretenen fer el país. Quin? Com? D'aquella manera...