Fent el país, d'aquella manera

Les commemoracions que fa un país ajuden a entendre'l i ajuden a fer-lo.
Aquí, per exemple, a Balears, som a punt de començar el vuit mes d'aquest any 2001 i no s'ha sentit ni una sola veu que pretengui commemorar res en ocasió del vint-i-cinquè aniversari de 1976. De fet, en general, les nostres institucions són completament autistes respecte als esdeveniments polítics passats que haurien pogut ajudar a crear el país, si aquest existís. Quan el president Antich va prendre possessió del càrrec va fer una esperançadora referència a la consecució del primer ens d'autogovern en la història contemporània balear, el Consell General Interinsular. Però degué ser un moment de feblesa emocional induïda per algun dels seus assessors que coneixen tot això. Una vegada instal·lat en el poder, i havent passats ja dos anys, ni una, ni una sola menció més de res de la nostra història més recent. No en parlem ja d'actes commemoratius, de recordança, reivindicació o difusió del record i del significat. Res. Talment com si tot l'actual edifici políticoinstitucional fos producte de generació espontània. I no fa cara que canviï gaire en els pròxims dos anys. Se podria dir que són coses del PSIB. Però pots pensar... Tampoc els nacionalistes, tant els del PSM com els d'UM, han obert la boca. Dos anys i cap ni una, ni una sola, menció del nostre passat més recent en clau d'autogovern. Res. Se podria dir que són coses dels benestants socialistes i nacionalistes. Però pots pensar... Ni els més rojos d'EU ni els ecologistes d'Els Verds tampoc han tengut temps, ni un minutet de no res per aturar l'atrafagada gestió del dia a dia per mirar endarrere i intentar explicar i reivindicar allò que és la nostra història immediata. Res. No existeix, simplement. Se podria dir que això és cosa dels polítics en general, que van a la seva bolla, a assegurar-se les garrofes i s'ha acabat. Però pots pensar... Tampoc la «classe intel·lectual» (encara en queda?) se'n recorda de res. Ni la UIB, ni l'OCB, ni el GOB, ni els sindicats, ni els mitjans de comunicació... Ningú. Res. O sigui que, efectivamente, deu ser que a ningú no l'importa un prebe.