«Me mata»

«Repite conmigo: Madrid me mata». La millor compareixença de premsa de Francesc Antich l'ha feta a la contra, enfadat està més sexi; més brillant quan l'atupen que quan surt a donar compte de qualsevol presumpte triomf, sempre parcial, com les competències, els pressupostos i les mediacions. Madrid, però, també ha emmetzinat el Partit Popular de les Balears, en atorgar al Govern del pacte les qualitats de «resistència» i «barricada» que els rojos han canviat per les corbates. En elevar al Constitucional el projecte estrella del Govern autonòmic també fan pujar la popularitat d'un president perdedor; l'home del carrer rep sempre més mastegots que carícies per part de les Administracions, i això l'acosta a l'Home del Carrer Emprenyat que ahir vàrem veure als diaris; la campanya dels hotelers fa impossible una lectura que deixi de banda la politització de la decisió, per molt fonamentada (o no) que pugui estar jurídicament. Potser els hotelers tampoc mai no varen creure que es recorreria. L'únic que podria haver significat una victòria política dels antiecotaxa hauria estat la retirada del projecte o la dimissió del conseller. La suspensió és una victòria pírrica. Com a l'anunci, de moment, l'Executiu d'Antich ha d'acceptar pop com a animal de companyia. Només una gran manifestació de suport als hotelers podria sargir-los la imatge. I els hotelers, ara com ara, són per a la gran majoria de la població l'encarnació real del satànic doctor No. La imatge a ca seva els importa un rave mentre els funcioni el Carib i puguin mantenir els sicaris. No cal que el Govern autonòmic verbalitzi ni adopti la imatge de «cautivo y desarmado» per capitalitzar-la "sembla que ja han après que el victimisme els va en contra. Els fonaments jurídics de Madrid són el de menys, per obra i gràcia de la Federació Hotelera. «Repite conmigo: Madrid me mata».