TW
0

Record que a les primeres monedes de 100 pessetes, aquelles que acabaren amb la preponderància del bitllet, molta gent les anomenava «vestringes», en «honor» a aquell alt càrrec popular cridat a ser el modernitzador del senyor Fraga, perquè, com ell, eren petites, rosses i ningú no les volia. Amb el temps, aquestes monedes s'han convertit en habituals i, gràcies a la inflació, en majoritàries a les nostres butxaques. Ara, a mig any del seu final, el senyor Fageda els dóna la dignitat que ni els Tot a 100 havien aconseguit. 20 duros per una fel·lació contradiuen totes les estadístiques sobre inflació i descontrol de l'IPC (que no és l'Índex del Preu de la Carn) i ens acosten a la dura realitat del «mercat». Per això, per la seva reconeguda vàlua en el camp de l'economia i el seu gran coneixement de les lleis del mercat, no m'ha estranyat gens que sigui el batle en persona l'encarregat de la investigació. El que em queda per aclarir és si, davant aquesta davallada de preus i el desequilibri entre oferta i demanda, proposarà la municipalització del servei. Aquesta solució, a Bon Sossec, li donà excel·lent resultat.

No voldria ser interpretat malament, ni com a políticament incorrecte ni com a masclista primitiu, que no crec ser-ho (mai se sap el que pensen els altres ni, molt menys, les altres); però m'ho veig venir: això d'establir comparances entre les dones i les gallines no em pot dur res de bo. El cas és que no tenc millor exemple de cicles biològics ni d'intervencions humanes sobre aquests i, encara que sigui dur, la menstruació humana i la gal·linàcia posada d'ous tenen moltes semblances. Tampoc en aquest cas tenc els coneixements per fer-ne tesi, però un llegeix les planes de «curiositats» dels diaris i allà hi vaig aprendre que, per augmentar la productivitat de les gallines, els fan més curtes les nits i els dies amb il·lumincació artificial. En 24 hores hi pot haver dos dies, sempre que també hi hagi dues fosques nits. Les gallines, confoses, posen més ous i, aquests ous de més, costen menys que simular la rotació de la Terra a escala de la granja. Amb aquesta experiència, i conegut el pànic del senyor Fageda per la immigració, no m'estranyaria que la nova i desmesurada il·luminació de l'església de Santa Creu respongués a la necessitat d'augmentar la fertilitat de les ciutadanes de Palma. Aquesta desmesura (als països occidentals se l'anomena «contaminació lumínica») començà atacant la pardalaria reproductora de les senyores-senyores, les veïnes de Santa Eulàlia i Sant Francesc, necessàries, en l'estratègia popular, per no desclassar el futur. No sé si els ha funcionat i ara ataquen els cicles de les perifèriques per compensar i garantir una societat autosuficient en mà d'obra, o si només són mostres per a un posterior anàlisi, però, sigui el que sigui, tremol del que ens espera.