L'escàndol del «plòter» menorquí

O sigui, tota l'illa "vull dir l'illa institucional" ha perdut la virginitat. Ja cap no podrà dir que roman neta de brutícies polítiques, que és impol·luta i modèlica als ulls públics. Siau benvinguts els nou arribats a la terra dels mortals, a l'imperfecte món dels pecadors i els dèbils.

I bé: la cosa pinta greu, molt greu m'atreviria a opinar. El batle, després de desdejunar-se darrerament amb unes cullerades d'espès purgant en forma de cròniques valentes d'Ultima Hora Menorca, ha ordenat d'obrir una investigació interna que delimiti les responsabilitats reals de l'allau de dades que Miguel Àngel Ruiz "professional assenyat i implacable" li ha servit en safata, suvora el cafè i les torrades. El que no deixa de ser extravagant és que hagi designat el cap de la Policia Municipal (i, entre hores, cap del Servei Insular de Bombers) per dirigir la investigació. Sorprèn, en efecte, en la mesura en què l'afer sembla allunyar-se absolutament de la competència d'un cap de policia: cotxes mal aparcats, robatoris, aldarulls de carrer, seguretat ciutadana, plans contra incendis, etcètera, etcètera. Perquè "diguem-ho sense més dilacions" les desferres que hi ha sobre la taula dels àpats municipals afecten el descobriment d'una trama de probable corrupció urbanística. Ara bé, la persona destinada a dirigir la investigació podria ben ésser que hi aportés neutralitat i sentit de la perquisició. Tal volta, en un cas que s'entrelluca tan inextricable i confús, resulta un encert eficacíssim posar-hi al capdavant a qui posseeix una perícia d'investigador policial minuciosa i detectivesca, i no pas a un funcionari de finestreta, buròcrata, mecanicista i repatani.

En termes de sumari, la qüestió apunta que, en el servei municipal d'arquitectura (i deixem que les identitats personals les destriï la justícia), s'hi hauria detectat una trama de nepotisme en matèria urbanística, i, en general, de favoritismes a l'hora d'aconseguir llicències, rebre informes favorables i fer el maneig amunt i avall d'informació privilegiada en un camp com aquest de l'urbanisme en què qualsevol dada es paga a preu d'or. No debades en el dia d'avui, la terra, en la mesura en què és urbanitzable i nou l'ona gegant immobiliària, val unes Amèriques "del temps dels descobridors, és clar. A més, el tècnic principal del servei d'arquitectura ha compartit despatx professional amb l'arquitecte més prolífic "un literal i exacte «plòter»" de l'arquitectura menorquina de tots els temps. Jutgeu-ho si no: l'any passat, ell tot sol, va entrar en el Col·legi professional el 50% de tots els projectes tramitats a Menorca. Quan González Ortea, essent conseller de Turisme, féu la moratòria turística de 1998, dels tretze projectes entrats per filtracions privilegiades en el Consell Insular, vuit portaven la seva firma. I, encara més: quinze dies abans de ser nomenat arquitecte municipal interí de Sant Lluís en temps del PP, visà un caramull de projectes per a aquest terme que sumaven més de 2.500 milions de pessetes, a base d'aldees turístiques, camps de golf, ports esportius...; en fi, una Babilònia de nova planta. En aquesta espiral galopant, d'arquitectura febril i malaltissa, el nom del fabulós «plòter» menorquí té connexions amb l'urbanisme municipal de Maó. La tasca del detectiu haurà de ser esbrinar quantes llicències atorgades són irregulars en els darrers anys i, acte seguit, quantes peticions les havia sol·licitat l'arquitecte febril, company i col·lega del cap del servei d'arquitectura de Maó. Els escàndols, com els bons entremesos, cal servir-los freds. Bon apetit, si em perdonen el gal·licisme gastronòmic.