Abrigar-se abans de ploure

Després d'analitzar les paraules publicades ahir i atribuïdes al senyor Costa "el de Madrid", hi veig moltes coses, però ni una que justifiqui un viatge urgent i accelerat a Palma. S'hi veuen les ganes de responsabilitzar el Pacte d'algunes coses, però sense demonitzar-lo, que per això ja paguen el senyor Matas. S'hi veuen les ganes d'aparèixer davant l'opinió pública com acurats llanterners disposats a reparar qualsevol trencadissa, sempre que sigui pel bé de la «mamella» turística, de la qual en mengen ells tant com nosaltres, però sense fer cap esforç econòmic descomunal, tot sigui dit. Amb això "la seva proverbial garreperia" demostren que la tan publicitada campanya per contrarestar les «males notícies», o no fa falta, aleshores tot és imatge, o els importa un rave i només han vengut per fer costat als seus, als de la Federació Hotelera, vull dir. I aquí és quan el senyor Costa deixa veure la raó del seu viatge, una raó política: vista la ràbia, l'obcecació i la caboteria amb què la Federació ha respost als que ells creuen que ha estat una traidorïa del Govern, tot sembla apuntar a una visita per fer-se perdonar la poca virulència del Govern Aznar contra l'ecotaxa; s'abriguen abans de ploure. Queda menys d'una setmana per saber-ho, però, o no ens han contat la veritat del succeït a la «urgent» reunió, o a Madrid no han trobat el camí legal per afrontar la llei autonòmica amb garanties de no fer el ridícul i han vengut a demanar disculpes per avançat. Si jo tengués raó, el senyor Costa tenia un paper ben difícil: dir, a aquest animal ferit en l'orgull i rabiós en les formes, que la guerra és llarga, però aquesta batalla l'han perduda i que ells, els cosins de Zumosol de Madrid, malgrat haver-ho intentat, no hi poden fer res.