Policies i sociòlegs

Despús-ahir va ser a Barcelona, demà ves a saber on: ens hem d'anar avesant a les escenes de violència urbana, perquè cada dia seran més nombroses i més virulentes. Les policies envesteixen sense miraments. Semblen ensinistrades psicològicament per actuar amb irrefrenable hostilitat. Però no cregueu que els policies hi posen, de la seva part, més del que se'ls demana. Per ventura en algun cas se'ls en va la mà, però, parlant en general, simplement estan de servei. Els «causants» d'aquesta violència poden ser grups englobables en l'antiglobalització, membres dels diversos moviments ocupes, tribus suburbials preses d'una ira les raons de la qual no poden analitzar. Que no la puguin analitzar els que en són portadors, executors i víctimes presenta un molt variat catàleg d'explicacions, des de les més fàcils, immediates i falses, fins a les més complexes i insuficients. Que per part dels governs no s'hagi intentat analitzar les causes d'aquesta extrema violència presenta, a la vegada, un catàleg d'explicacions més o menys senzilles, o més o menys complexes, en tot cas escandaloses. Els poders polítics, ocupats a netejar d'obstacles i a edificar arcs triomfals als poders econòmics, no tenen temps per a l'anàlisi i fan front a la violència amb la violència policíaca. Per la nostra banda, els ciutadans ens estimam més no ser ben conscients que pagam uns governants que ja han perdut la noció de govern i l'han reduïda a unes estratègies repressores cada dia més salvatges. Sempre hi ha hagut qui, a la vista de manifestacions de violència, es pregunta, amb més estupidesa que innocència, per què ho fan, què volen. Fins i tot n'hi havia que s'ho preguntaven en temps del general Franco: no entenien de què es queixaven aquells joves o aquells treballadors. Però si les respostes aleshores no eren difícils, ara no es poden ni esbossar sense atendre un context complicat "un receptacle de contradiccions i terboleses. Mai no havíem pagat tants de sociòlegs, antropòlegs socials, mai no hi havia hagut tants de psicòlegs com ara a càrrec dels eraris públics. Algú creia que aquests professionals diagnosticarien els mals de la societat postmoderna? La veritat és que entre tots no han aconseguit, per ara, que els policies posin una mica menys d'èmfasi en el gest de potejar, pegar coces, porrades i cops de puny. Ni que no disparin bales de bon de veres.