Sempre m'he demanat el perquè la vida d'un policia o d'un taxista val menys que les altres. És un enigme el perquè l'Estat del suposat benestar ens protegeix, fins i tot de nosaltres mateixos, i ens obliga a dur cordada la corretja de seguretat, mentre fa excepcions amb aquests col·lectius. Deu ser que ells, forts i amb «presència», ho han imposat així. Estrany. Ara, el senyor Sierra incideix en aquest macabre rànquing sobre la «vàlua de la vida», malgrat que limita l'escalafó inferior als Policies Locals. Idò bé, si ells ho volen així, cadascú hauria de ser lliure de morir com vulgui; i si la Policia de Palma, en un sobrevingut atac de mimetisme legionari, han decidit ser «novios de la muerte», que ho siguin, que, en aquest enaltiment del risc, passegin en vehicles que no passen la ITV, que ho facin. Ara bé, i segons m'han ensenyat des de les institucions, la seguretat vial no protegeix només els ocupants d'un vehicle "siguin valuosos ciutadans o bé barats policies o taxistes" també concerneix la resta de la societat: la gent que respira els il·legals fums dels motors, la que pot fer part d'un accident per culpa de les males condicions dels altres cotxes... O el senyor Sierra té coses més importants dins el cap i en fa befa d'això de protegir-nos o són els que ens obliguen a passar la ITV a la resta de mortals, els que se'n foten descaradament de nosaltres. I vosaltres què creis?
Qui també deu pensar que, pel temps que li queda, val més passar-s'ho bé, deu ser la senyora Feliu Àlvarez de Sotomayor. D'altra manera no s'explica que hagi decidit «sortir de l'armari», encara que l'armari fos el de la senyora Ruiz de la Prada, i compartir amb ella, a més de tenir un enfilloll de llinatges, la impudícia d'utilitzar la seva imatge institucional per fer de crossa d'un producte comercial (o no és això «la política», em direu els més descreguts de vosaltres). En el cas de doña Àgatha, li van les sopes, i a donya Mamen? De qualsevol manera, amb la seva acció ha aconseguit aclarir el secret més ben guardat del seu mandat: saber quin és el criteri de selecció del seu departament. Com molts sospitàvem, és estrictament personal: els quadres que tendria (o ja té?) a ca seva i les figuretes i els vestits que sempre ha somiat, encara que siguin manllevats.
Com podeu suposar, la sort de no ser ubic em permeté perdre'm la «desfilada» de Bellver amb l'excusa de gaudir d'una festa cubana a Sa Nostra; on, sense la més mínima presència institucional "ni falta que li feia" Mendive inaugurà una exposició provocadora. Només dir que, gràcies també a la manca d'ubiqüitat, ni el senyor Morales, ni les senyores Munar, Rosselló i Feliu avalaren l'exposició amb la seva presència. Ben segur que a Bellver hi feien més falta.
