Un tema tabú, així, per refrescar l'ambient: és necessària la pervivència del Foment del Turisme? Només és una pregunta. I confés que seria estupend que entitats d'origen tan noble, tot i que d'història tan declinant, trobassin el seu lloc en el món modern. També, si voleu, podem preguntar-nos sobre la necessitat de mantenir tota una sèrie d'acadèmies inoperants, però, mira, aquestes no ens costen doblers "o gairebé. Ara, del Foment del Turisme de Mallorca no es pot dir el mateix. Qui hagi llegit quatre papers sobre la història de l'entitat no haurà pogut evitar un sentiment d'admiració per aquelles persones que es posaren al front d'una tasca que contemplava el turisme com una eina de modernització de la societat mallorquina. Aquelles persones tenien una idea del turisme que lamentablement els temps no han sancionat. Per als pioners, el turisme era molt més que una activitat econòmica: implicava, d'entrada, el coneixement de Mallorca per part dels mateixos mallorquins, la recuperació del patrimoni, la culturació de la societat, el contacte fèrtil amb altres societats. Tot plegat, eren conscients de l'endarreriment del nostre petit país insular, i veien en el turisme potser la darrera oportunitat d'assolir una certa sincronia històrica. Els inspiraven afanys humanistes, dels quals podríem dir-ne ideals, si ens agradassin els mots ressonants. Partien de la utopia de Miquel dels Sants Oliver, que havia gosat imaginar una Mallorca turística d'altíssim nivell, i de la filosofia més de peus a terra dictada per un Amengual que no dubtava a parlar de la indústria dels forasters. En qualsevol cas, els pioners que ajuntaren somnis i esforços en el primer Foment tenien una idea de país i un llarg camí per davant: que recorreren amb dignitat i eficàcia. Arribà un moment, però, en què la seva missió semblava complida, ja que l'organització del turisme, en els vessants promocionals, va ser assumida per les institucions públiques. Només una certa inèrcia semblava justificar aleshores la continuïtat del Foment: la inèrcia i potser les conveniències d'alguns grups interessats a alguna cosa que no sabem ben bé què és, però que sens dubte deu seu bo, si més no per a ells. En qualsevol cas, i ja que s'hi vessen doblers públics, què ha de fer el Foment que no puguin fer les institucions públiques? Potser les mateixes institucions afectades s'ho haurien de preguntar. I, si és el cas, respondre.