22/06/01 0:00
TW
0

Avui toca novel·la negra. Començaré per una citació literal, en l'idioma obvi en què el va escriure l'autor, d'un fragment de literatura policial: «El día 1 de Mayo del 2001 se produjo una alteración del orden público, desórdenes causados por unas cincuenta personas pertenecientes al sindicato CNT, siendo el máximo incitador y organizador de los citados desórdenes un ciudadano chileno». La resta es pot resumir: aquests fets són constitutius d'una infracció administrativa greu que, en el cas de ciutadans estrangers i d'acord amb la Llei d'Estrangeria, pot donar lloc a l'expulsió del territori espanyol. S'acorda, per tant, iniciar procediment sancionador i nomenar instructor. A més, es notifica a l'interessat que penja sobre ell l'amenaça de l'ostracisme, i s'hi afegeix que, en cas de no presentar al·legacions, la iniciació de l'expedient pot esdevenir, com per obra de màgia, en una proposta d'expulsió del territori espanyol per un període de tres anys. El ciutadà xilè que protagonitza aquesta història és Héctor Pavelic, un anarquista que va conèixer en carn pròpia els horrors de la dictadura de Pinochet. Alguns el recordam sobretot pels «30 minuts» que li va dedicar la televisió pública catalana fa devers un any. El programa era el testimoni esfereïdor d'algú que ha patit la tortura, que ha vist morir amics i familiars, que ha estat humiliat per la brutalitat dels militars pinochetistes i que viu amb l'obsessió de fer justícia i de recuperar per a la història la memòria del terror. Héctor Pavelic va poder sortir amb vida de la dictadura, però va haver d'abandonar un país on la seva vida perillava: amb motiu de la detenció de Pinochet a Londres, va rebre amenaces de mort. Arribat a Espanya, va sol·licitar un asil polític que se li va denegar: el Regne d'Espanya no concedeix l'asil a ciutadans de països democràtics. Héctor va viure com a «il·legal» durant un temps, però ara gaudia de permís de residència i de treball i vivia a Palma. És una mica ofensiu haver d'aclarir que no tenia antecedents penals de cap tipus.

El passat primer de maig Héctor va anar a una manifestació de la CNT, que reclamava el que considerava que li pertocava com a devolució del patrimoni sindical. Tot el que va succeir després deixa en molt mal lloc l'equanimitat de la nostra policia i, per tant, de la nostra Delegació de Govern. Si hi va haver incidents, Pavelic no hi va participar: ningú no ha gosat ni dir-ho. Les seqüeles físiques dels maltractaments rebuts durant la dictadura no li haurien permès cap acte violent. Respecte del seu paper com a «organitzador i incitador», l'única prova és la seva afiliació a un sindicat en el qual no exercia cap càrrec directiu. Ni tan sols no va ser detingut al lloc dels fets, sinó quan va anar a les dependències policials per interessar-se per les circumstàncies de la detenció d'altres companys del sindicat. En resum: hi ha un aldarull, i n'hi ha que volen aprofitar per treure's de sobre un xilè molest que té la barra de dedicar-se a coses com explicar les connexions empresarials que expliquen la condescendència del govern espanyol amb el vell dictador. Avui, deia, va de novel·la: Héctor Pavelic ara viu amagat a la Península, per evitar ser expulsat. Fins i tot ha hagut de canviar d'aspecte físic. La història serviria per a una pel·lícula, però és real. Dolorosament real.