Himnes i clavegueres

Tanmateix, aquests punts d'espectacularitat és combinen amb accions continuades, en terrenys plans, on el riu senyoreja en meandres i mostra tota la seva amplitud. No és potser tan vistós, però és igual o més efectiu, no atreu tant, però ben mirat, porta més cabal d'aigua, és més silenciós però molt més efectiu. No crec que calgui treure cap exemple a rotlo perquè el lector se n'hi acudiran molts més, tants que se'n podria omplir tot el diari i només n'hauríem arreplegat una petita antologia de tots els que es fan. Jo que sé, ara, per exemple, tu no et pots instal·lar el programa de renda al teu ordinador només en català, o en gallec, o en basc; obligatòriament, i com qui no vol la cosa, també, no sé perquè, hi has d'introduir l'espanyol. De totes maneres, enmig de tant de cabdal que corre suaument, quasi imperceptible, però que erosiona i es filtra molt més que un salt d'aigua producte d'una pluja momentània, enmig de tot això, a vegades hi ha algun punt negre, com aquell qui diu una claveguera que, tot i l'amplitud i la magnificència del riu, no es pot dissimular que hi apareguin, surant, les deposicions. Aquest punt flac, aquest taló d'Aquil·les és el fet que l'himne espanyol no té, contràriament al que passa a la majoria d'himnes de les nacions civilitzades i autònomes del redol, lletra per ser cantada als efluvis de tan patriòtiques tonalitats. La cosa, que es du amb una mica de dissimul, sense esmentar-ho gaire, en els grans esdeveniments esportius " mundial de futbol, olimpíades," ha esclatat ara quan s'ha sabut que la Generalitat de Catalunya vol que s'ensenyi l'himne nacional català als escolars. La ministra i tot, dona Pilar, hi ha entrat en lliça i, fent bo la dita que ningú no sent olor de merda si no en va ple, ha dit que això d'himnes li sona a temps passats, de foscors i teranyines. Bé no ho ha dit de forma tan poètica. Segurament si ells en tenguessin, de lletra, ja l'haurien inclosa als mínims dictats per l'estat amb un afegitó que diria que aquelles comunitats que tenguessin un himne el podrien incloure i per acabar-ho de rematar, per complir allò del cafè per a tothom, que és quan és clar i no té gust de res, instarien les comunitats inventades, exregiones franquistes, a fer concursos, tipus «furor», per fer més ombra a lletres fortament arrelades com els Segadors.