S'imposa el sentit comú

TW
0

Després de tota la polèmica originada per l'aprovació de la Llei d'estrangeria, amb el clam contrari de tots els agents socials i econòmics, el Govern de José María Aznar ha obert la porta a la regularització dels immigrants sense papers. Les argumentacions de caràcter humanitari de primer moment no tingueren gaire incidència sobre el Govern espanyol. Però, en els darrers temps han estat els empresaris els que han posat damunt la taula la necessitat d'aquesta aportació de mà obra. A tot això, s'hi ha d'afegir que cap executiu es pot permetre la reiteració de determinades imatges als informatius que palesaven la desesperació d'un col·lectiu de persones que l'únic que volien era fer valer un dret humà fonamental. A les Balears, amb una situació de plena ocupació, la situació creada era encara més esperpèntica. A partir d'avui aproximadament tres mil persones que ja treballaven aquí podran obtenir la documentació necessària per regularitzar la seva situació. És ben segur que ahir, la delegada del Govern, Catalina Cirer, se sentí alliberada d'uns mesos de grans pressió en donar conèixer la notícia de la fexibilització del ministre Rajoy. Des d'un punt de vista humanitari, ens trobam davant un gran esdeveniment. Queda per fer, però, una reflexió més general. José María Aznar "i la resta de governants estatals i autonòmics" hauria d'assumir que no és bo aprovar lleis que en la pràctica seran impossibles d'aplicar.

• Símptomes de rebel·lia El professorat comença a estar cansat que se li assigni una excessiva responsabilitat sobre fracassos que, més que de caràcter educatiu, són de naturalesa social. Les conclusions de la trobada de directors de centres d'ensenyament secundari que es feren públiques ahir són ben clares. El fracàs escolar existeix, com el malestar docent. Era ben hora que algú n'assenyalàs els motius sense por. Les polítiques socials tenen avui més vigència que mai. I l'escola ja no admet que se la utilitzi com a boc emissari. Ara convé que el debat es generalitzi.