Vaig escoltar a Albert Boadella fa algun temps una idea genial:
organitzar una dia de dictadura cada any, perquè els ciutadans
recordessin els mals del passat ens els quals viu encara més de la
meitat dels humans i perquè tothom pogués conèixer, i prevenir, la
manca de llibertat. Durant un dia o un parell de dies els policies
mostrarien conductes tiràniques, o com a mínim gestos despòtics,
d'aquells que tan bé coneixem pel cinema, la televisió es reduiria
a les emissions estatals i prendria un aire totalitari, els diaris
mesclarien la censura amb l'exaltació "ridícula, com sempre" del
govern de torn, i l'administració podria emboscar-se en qualssevol
actuacions sense límit d'arbitrarietat. Naturalment, hi estaria
prohibit parlar en públic qualsevol llengua que no fos la que tots
sabem. Tot plegat seria una ficció que duraria algunes hores i que
desapareixeria a una hora prefixada fins l'any següent,
permetent-nos sentir amb més força com és d'imprescindible, de
bella i d'agradable i profitosa la llibertat i, ni que fos
d'enfora, el terror d'una dictadura. En acabada la ficció tornaríem
a la normalitat, fins l'any que ve, protegits per la memòria i per
l'intercanvi d'anècdotes sobre l'experiència. No costaria gaire
organitzar-ho, i el valor pedagògic en compensaria l'esforç. La
memòria és terca, l'experiència ens confirma com és de fàcil
trepitjar els drets civils, i la naturalesa humana té, per
desgràcia, com demostra la història, una facilitat admirable i
enormement versàtil per oprimir els nostres semblants, amb pretexts
o sense.
Li sembla una excentricitat, un pixar fora de test, una
tonteria? Podríem discutir-ho, però si hom té dubtes que la
imaginació o la ficció poden mostrar-li com és viure en un món on
no es respecten els drets més bàsics, hi ha una altra possibilitat.
Més de la meitat de la població del planeta viu en un món on no
existeixen els drets humans, i el seu dia de la dictadura es
perllonga de principi a cap d'any, en moltes ocasions d'ençà segles
i sense gaire probabilitat de conèixer amb els propis ulls la
democràcia. No existeix en la realitat el blanc de la justícia
absoluta en cap racó del món, però el negre de l'opressió, de la
tortura, del totalitarisme i de l'esclavatge d'infants i d'adults
regna amb plena impunitat i de forma tan natural com la llei de la
gravetat en una porció del planeta més extensa que qualsevol regne
imaginari. El món de la justícia "que no és exactament el món dels
tribunals" només el coneixem pel seu revers: no sabem del cert com
pot ser, però tenim la completa seguretat que no s'assembla gens a
tot allò que és descrit a l'Informe anual d'Amnistia Internacional:
els abusos de molts governs asiàtics que ignoren les demandes més
fonamentals dels sindicats, la tortura sistemàtica i les detencions
arbitràries que sovintegen arreu, el desemparament legal que
pateixen els qui s'oposen als governs totalitaris, els abusos de
les policies occidentals i de les administracions i de moltes
persones sobre els immigrants, les coaccions dels fonamentalistes
de tota mena, el tràfic de persones i la censura de premsa. Potser
la idea de Boadella és absurda, però no molt més que tants de dies
commemoratius de causes importantíssimes que són absolutament
inútils, ni més que el fet que des d'alguns països europeus amb
governs ben vanitosos pels discursos continus que criden sense
aturador sobre la llibertat s'exportin a un bon grapat d'altres
països alguns eficacíssims instruments de tortura, ni més que
aquesta inútil visita que cinc senadors s'han marcat per la Florida
amb l'excusa d'un judici singular, ni més que el rebuig del
president del govern espanyol a rebre a Pierre Sané "Secretari
General de l'Organització que més ha fet en la història moderna per
defensar els drets humans, Amnistia Internacional" en la seva
visita a Espanya el març del 1998. També va ser força absurd, ben
mirat, que fa quaranta anys un misser anglès anomenat Peter
Benenson s'esgarrifés en llegir al diari que dos estudiants
portuguesos havien estat comdemnats a set anys de presó per brindar
per la llibertat, absurd "i dels grossos" que va ser el germen
d'Amnistia Internacional. També és absurd que vostè o jo estem
preocupats pels renous nocturns o per la tendenciositat dels
telenotícies mentre en innombrables llocs concrets del món
innombrables anònimes persones són torturades, empresonades sense
motius o directament assassinades, ara mateix, avui. Brindem per la
llibertat i pels qui la defensen, encara que sigui en un món absurd
on encara no existeix.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.