Aquesta passada setmana s'han produït dos esdeveniments molt
diferents amb el turisme com a nexe d'unió. Per una banda,
l'assemblea de la Federació Hotelera de Mallorca que ha reelegit
Pere Cañellas com el seu president.
Per l'altra, la presentació del llibre de Bartomeu Bennàssar
significativament titulat Procés al turisme. El discurs de Cañellas
va ser una encesa defensa de model turístic, i una agra crítica cap
al Govern Antich que, assegura el president hoteler, pretén
«demonitzar» el fet turístic. És evident que, per la seva banda,
l'autor del llibre citat, el senyor Bennàssar, té una sintonia
ideològica més aviat propera a la dels que que «demonitzen», al dir
de Cañellas, el turisme, que no amb la Federació Hotelera. En el
fons, les opinions de Cañellas i de Bennàssar, i enmig l'actitud
del Govern, ens situen davant un conflicte ideològic que és present
a la societat mallorquina i balear d'ençà la primeria del turisme,
cap al final del segle XIX, accentuat moltíssim durant els darrers
quaranta anys del segle XX i encara no resolt: la confusió entre
reacció, conservadorisme i progressisme sòcio-polític en relació al
turisme.
Efectivament, la societat balear actual, i el seu reflex
polític, manifesta tres grans blocs ideològics envers el turisme:
el que reacciona en contra, el que el vol fer progressar cap a
altres fites sense renunciar a l'aconseguit fins ara, i el que
pretén conservar tot el que ha suposat sense arriscar res per al
futur.
A finals del segle XIX i principis del XX, la reacció contra el
turisme era la mateixa que la reacció sociopolítica (aristocràcia,
terratinents, església, banca...). El progressisme només se veia en
els sectors minúsculs de la societat que eren els més dinàmics, per
una banda de la burgesia (que hi veia un bon negoci) i per l'altra
de les classes treballadores que hi veien una (aleshores)
remotíssima possibilitat de desfer-se de la quasi esclavitud de la
Mallorca sòcio-econòmica tradicional. Amb el «boom» dels seixanta,
però, ja no res va ser igual. Una part del presumpte progressisme
sòcio-polític i gairebé la totalitat del nacionalisme es
convertiren en reaccionaris ideològics davant del turisme. Els
primers perquè, provinents del sindicalisme més radical, veien en
les condicions laborals una buranya a extirpar. Els segons perquè
la seva idíl·lica Mallorca de la pagesia contenta i feliç havia
estat esbucada per la pèrfida indústria del turisme que res no en
volia saber, de les tradicions pròpies (culturals,
lingüístiques...).
Durant els anys setanta i vuitanta una nova consciència
reaccionària anà quallant socialment: l'ecologisme, una part de la
qual s'ha oposat, i s'oposa, frontalment a qualsevol aspecte
relacionat amb el turisme simplement per rebuig ideològic, mentre
que una altra part de l'ecologisme aposta pel progressisme
turístic, canviant allò que calgui, però mantenint l'essència: el
turisme de masses (tot i que això, en veu alta, no hi ha cap
ecologista que ho vulgui dir).
Aquesta reacció contra el turisme s'ha anat mesclant, a poc a
poc, fins a convertir-se en un cos ideològic pretesament
progressista que en realitat és enormement reaccionari i que
s'oposa radicalment al turisme perquè acaba amb la identitat
pròpia, amb el territori verge, explota els assalariats... Per
altra banda, el conservadorisme pretén, simplement, que res no posi
en perill el model i veu amb desconfiança qualsevol canvi, encara
que sigui per millorar. En tercer lloc, el progressisme pretén
cercar noves vies per adaptar el turisme, afavorint-lo i sense
somiar truites de canvis de model, a les realitats noves i
canviants del segle XXI. És un error pensar que aquests tres grans
blocs ideològics se troben fàcilment identificats amb partits,
sindicats, patronals o organitzacions ecologistes... A cada part hi
ha de tot i el futur només pot passar perquè el progressisme
turístic de cada banda (del Govern, dels partits, del GOB, dels
sindicats, de la Federació Hotelera...) cerquin punts d'acord per
anar avançant, tenint clar que els conservadors no mouran un dit
però tampoc no s'oposaran massa a res i s'acabaran per adaptar,
mentre que els reaccionaris sempre s'hi oposaran.
Un acord ideològic d'aquestes característiques és el que se nota
més a faltar, i les estèrils bregues per l'ecotaxa el que fan és
crear cortines de fum que de res no serveixen, sinó que encara ho
embullen una mica més tot.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.