Turisme i ideologia

Per l'altra, la presentació del llibre de Bartomeu Bennàssar significativament titulat Procés al turisme. El discurs de Cañellas va ser una encesa defensa de model turístic, i una agra crítica cap al Govern Antich que, assegura el president hoteler, pretén «demonitzar» el fet turístic. És evident que, per la seva banda, l'autor del llibre citat, el senyor Bennàssar, té una sintonia ideològica més aviat propera a la dels que que «demonitzen», al dir de Cañellas, el turisme, que no amb la Federació Hotelera. En el fons, les opinions de Cañellas i de Bennàssar, i enmig l'actitud del Govern, ens situen davant un conflicte ideològic que és present a la societat mallorquina i balear d'ençà la primeria del turisme, cap al final del segle XIX, accentuat moltíssim durant els darrers quaranta anys del segle XX i encara no resolt: la confusió entre reacció, conservadorisme i progressisme sòcio-polític en relació al turisme.

Efectivament, la societat balear actual, i el seu reflex polític, manifesta tres grans blocs ideològics envers el turisme: el que reacciona en contra, el que el vol fer progressar cap a altres fites sense renunciar a l'aconseguit fins ara, i el que pretén conservar tot el que ha suposat sense arriscar res per al futur.

A finals del segle XIX i principis del XX, la reacció contra el turisme era la mateixa que la reacció sociopolítica (aristocràcia, terratinents, església, banca...). El progressisme només se veia en els sectors minúsculs de la societat que eren els més dinàmics, per una banda de la burgesia (que hi veia un bon negoci) i per l'altra de les classes treballadores que hi veien una (aleshores) remotíssima possibilitat de desfer-se de la quasi esclavitud de la Mallorca sòcio-econòmica tradicional. Amb el «boom» dels seixanta, però, ja no res va ser igual. Una part del presumpte progressisme sòcio-polític i gairebé la totalitat del nacionalisme es convertiren en reaccionaris ideològics davant del turisme. Els primers perquè, provinents del sindicalisme més radical, veien en les condicions laborals una buranya a extirpar. Els segons perquè la seva idíl·lica Mallorca de la pagesia contenta i feliç havia estat esbucada per la pèrfida indústria del turisme que res no en volia saber, de les tradicions pròpies (culturals, lingüístiques...).

Durant els anys setanta i vuitanta una nova consciència reaccionària anà quallant socialment: l'ecologisme, una part de la qual s'ha oposat, i s'oposa, frontalment a qualsevol aspecte relacionat amb el turisme simplement per rebuig ideològic, mentre que una altra part de l'ecologisme aposta pel progressisme turístic, canviant allò que calgui, però mantenint l'essència: el turisme de masses (tot i que això, en veu alta, no hi ha cap ecologista que ho vulgui dir).

Aquesta reacció contra el turisme s'ha anat mesclant, a poc a poc, fins a convertir-se en un cos ideològic pretesament progressista que en realitat és enormement reaccionari i que s'oposa radicalment al turisme perquè acaba amb la identitat pròpia, amb el territori verge, explota els assalariats... Per altra banda, el conservadorisme pretén, simplement, que res no posi en perill el model i veu amb desconfiança qualsevol canvi, encara que sigui per millorar. En tercer lloc, el progressisme pretén cercar noves vies per adaptar el turisme, afavorint-lo i sense somiar truites de canvis de model, a les realitats noves i canviants del segle XXI. És un error pensar que aquests tres grans blocs ideològics se troben fàcilment identificats amb partits, sindicats, patronals o organitzacions ecologistes... A cada part hi ha de tot i el futur només pot passar perquè el progressisme turístic de cada banda (del Govern, dels partits, del GOB, dels sindicats, de la Federació Hotelera...) cerquin punts d'acord per anar avançant, tenint clar que els conservadors no mouran un dit però tampoc no s'oposaran massa a res i s'acabaran per adaptar, mentre que els reaccionaris sempre s'hi oposaran.

Un acord ideològic d'aquestes característiques és el que se nota més a faltar, i les estèrils bregues per l'ecotaxa el que fan és crear cortines de fum que de res no serveixen, sinó que encara ho embullen una mica més tot.