Sigues bon amo i paga pur!

Hi ha tot un seguit de refranys tradicionals referents a l'avior i els tres hereditaris que tenen més o menys encert comparatiu. A la pagesia, els allots i els cans, fins fa uns anys, anaven a lleure i tots els veïnats participaven en la criança de cabdells i mocosos, que tenien, entre d'altres, jocs tan salvatges com buidar nius o empaitar moixos a tir de pedra. Llevat del pastor o qualque altre ofici específic, només els senyors i els capellans es dedicaven a ensinistrar el 'seu' ca sobretot per la cacera. El model urbà imperant ha creat la il·lusió de la igualtat i tothom ja pot ser amo i propietari. Així s'ha imposat fins i tot el consum d'animals de companyia, de guarda domiciliària o d'entreteniment. I ha sortit a rotle un refrany de nou encuny que resa que «el ca sempre s'assembla a l'amo». I va't ací que els comentaris més habituals al cafè sobre la fotografia de portada dels diaris de ciutat, ahir es referien a la semblança del amos amb els seus animals. Hi havia un propietari a la foto que tombava el coll i fixava la mirada amb la mateixa gràcia que un ca espavilat i llest. A Inca també han editat un tríptic en el qual es recorda que els cans creixen i la caseta ha d'augmentar amb la seva mida, que no se li han de posar flors perquè el ca no és un objecte de decoració, ni una jugueta que necessiti piles, que és un ésser viu i no se'l pot abandonar ni endollar-lo per carregar-li la bateria, sinó que li han de donar menjar cada dia. Vaja! evidències com el color del cavall blanc del rei en Jaume que sempre ha estat un trencaclosques per aquells que, quan mouen el cap, els fa renou d'aigua, com els cocos. La lletra petita del folletó, però parla de les suculentes multes, que és el que li agrada a l'amo d'Inca i als seus cans. Així, quan t'aconsellen ser bon amo, venen a dir-te 'paga pur' i fot-li un xip al ca, potser qualque dia, si n'ha après, fins i tot votarà, si no penses anar a dar-lo de baixa. Definitivament, em sembla encara més real la dita de Sant Antoni, aquell sant vell amb sabates de gamusa, que no es podia mantenir a ell i volia mantenir la cussa.