TW
0

Quan es tracta de textos de la parenta pobra "això que a alguns ens cau tort de dir-ne poemes, com si aquest mot fos massa presumptuós", gairebé per definició una primera lectura mai no ens duu gens enfora. D'una banda, una definició pràctica i expeditiva del gènere pot ésser la d'aquell que requereix més d'una lectura, la d'aquell que requereix d'ésser rellegit. D'una altra, hem de reconèixer que la nostra capacitat lectora resulta bastant més limitada que el que ens pensam. A part del fet innegable que la producció és tan abundant que resulta difícil, si no gairebé impossible, d'estar al corrent de tot el que es publica.

Per totes aquestes raons bàsiques "i encara per alguna altra de possiblement més discutible, com la d'aportar-nos visions panoràmiques a un determinat moment, o fins i tot propostes de valoració o de cànon", les antologies tenen una funcionalitat indubtable per a la comunió dels sants lectors. Tal és el cas, per exemple, de Generacions, a cura de D. Sam Abrams, Jaume Subirana i Víctor Sunyol, la qual acaba d'inaugurar una nova col·lecció, Calaix de versos, de l'editorial Eumo de la Universitat de Vic. Per cert "no podem deixar d'esmentar-ho", aquesta deu ésser l'única editorial universitària que, a més de dedicar-se a la producció de llibres de text i publicacions acadèmiques, s'especialitza "en el camp de l'edició general, almanco fins ara" en l'edició de llibres de la parenta pobra.

Generacions és una antologia de poemes de tema familiar, que fan referència a les relacions o als vincles entre parents, pares i fills, avantpassats i descendència, a partir de Jacint Verdaguer i amb especial atenció a la poesia actual. Es tracta, naturalment, de temes que ens toquen o ens afecten de molt a prop, molt de viu en viu "o molt de mort en mort, si ens és permès aquest joc de mots"; temes, en definitiva, molt en carn viva, gairebé insidiosos, que no ens poden deixar indiferents ni prop fer-s'hi.

Naturalment, hi figuren textos que ja podem considerar clàssics, com Desolació de Joan Alcover, Molt lluny d'aquí de Màrius Torres, Paternal de Joan Maragall, Quan sóc a casa de Joan Salvat-Papasseit o un fragment de Petita història familiar de Josep Maria Llompart.

Però hi ha també poemes prou feridors de poetes actuals, com 4 de febrer de 1945 de Narcís Comadira, Tomba dels pares de Valentí Puig, el que comença «Mira'l, al món...» de Miquel Àngel Llauger, Na Macaret de Ponç Pons, Els ulls del retrovisor de Joan Margarit, Carta del pare de Pere Rovira, Celler de Francesc Parcerisas o Des del santuari de Consolació d'Antoni Vidal Ferrando.

Conscients de donar-ne una notícia prou incompleta, no podem deixar d'esmentar també Objectes II d'Anna Aguilar-Amat i, sobretot, Instint bàsic, un poemet prodigiós de Jaume Bosquet, que ens ha fet rellegir el seu únic llibre publicat fins ara, Diàlegs, premi Bernat Vidal i Tomàs 1999, un llibre que tenim la sospita que ens ha passat per malla, molt limitats llegidors que som o com som.