Hi ha formes i maneres que, vulguis o no, quan t'has fet vell
sonen com a alarmes. Quan veus, per exemple, el senyor Berlusconi
arrasant a Itàlia amb aquest look, no pots evitar evocar altres
temps en què s'invocaven alguns valors que ara s'invoquen... i de
la mateixa manera.
Veus?, tenir massa anys implica haver viscut en un temps en què
se't deia que España no está preparada para la democracia, la
democracia es muy bonita y todo lo que quieras, pero los españoles
somos como niños y necesitamos mano dura. T'ho deien i t'ho
repetien fins a avorrir els petroliers. El misteri del creixement
de les societats cobrava qualitats d'estigma. El destí havia
decidit que Espanya i les seves províncies d'ultramar no podia
arribar a madurar mai, perquè, en cas contrari, es donarien per
finides les funcions que, per clar designi de Déu, exercia el
general Franco Bahamonde.
Era clar que no arribaríem a madurar mai.
O que la nostra maduració depenia de la vida i la mort del general,
que no es moriria mai. (Una altra cosa clara era: si no tot
funcionava a la perfecció fins en el darrer detall, era per mor
dels que envoltaven en Franco: ell era bo, però entre els qui
l'envoltaven hi podia haver algun traïdor).
Les bajanades que les persones volem creure i volem imposar al
germà proïsme no tenen cap límit ni en qualitat ni en quantitat.
Però servidor diria que la manca de maduresa dels espanyols era la
clau de volta filosòfica, el més alt imperatiu moral per al
manteniment de la dictadura del general Franco Bahamonde. És per
això que servidor, cada vegada que he sentit algú argumentar manca
de maduresa d'una societat, d'un grup humà qualsevol, no puc evitar
l'evocació d'aquells temps i una possiblement injusta associació
d'idees i persones. Aquests darrers dies servidor em pregunt per
què el senyor José María Aznar s'entesta a crear la impressió que
encara no hem accedit a la democràcia: si el seu estil, el seu
natural poden ser equívocs, el seu pensament, lliurement expressat
gràcies a la democràcia, no sembla que neixi d'un esperit
nítidament democràtic "recorda massa aquell Aznar frontalment
oposat a la redacció d'una constitució que ara empra com a material
bèl·lic. D'altra manera, no traçaria equivalències entre maduresa i
acceptació majoritària del seu programa. Els gens polítics surten
de l'armari.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.