TW
0

Hi ha formes i maneres que, vulguis o no, quan t'has fet vell sonen com a alarmes. Quan veus, per exemple, el senyor Berlusconi arrasant a Itàlia amb aquest look, no pots evitar evocar altres temps en què s'invocaven alguns valors que ara s'invoquen... i de la mateixa manera.

Veus?, tenir massa anys implica haver viscut en un temps en què se't deia que España no está preparada para la democracia, la democracia es muy bonita y todo lo que quieras, pero los españoles somos como niños y necesitamos mano dura. T'ho deien i t'ho repetien fins a avorrir els petroliers. El misteri del creixement de les societats cobrava qualitats d'estigma. El destí havia decidit que Espanya i les seves províncies d'ultramar no podia arribar a madurar mai, perquè, en cas contrari, es donarien per finides les funcions que, per clar designi de Déu, exercia el general Franco Bahamonde.

Era clar que no arribaríem a madurar mai.
O que la nostra maduració depenia de la vida i la mort del general, que no es moriria mai. (Una altra cosa clara era: si no tot funcionava a la perfecció fins en el darrer detall, era per mor dels que envoltaven en Franco: ell era bo, però entre els qui l'envoltaven hi podia haver algun traïdor).

Les bajanades que les persones volem creure i volem imposar al germà proïsme no tenen cap límit ni en qualitat ni en quantitat. Però servidor diria que la manca de maduresa dels espanyols era la clau de volta filosòfica, el més alt imperatiu moral per al manteniment de la dictadura del general Franco Bahamonde. És per això que servidor, cada vegada que he sentit algú argumentar manca de maduresa d'una societat, d'un grup humà qualsevol, no puc evitar l'evocació d'aquells temps i una possiblement injusta associació d'idees i persones. Aquests darrers dies servidor em pregunt per què el senyor José María Aznar s'entesta a crear la impressió que encara no hem accedit a la democràcia: si el seu estil, el seu natural poden ser equívocs, el seu pensament, lliurement expressat gràcies a la democràcia, no sembla que neixi d'un esperit nítidament democràtic "recorda massa aquell Aznar frontalment oposat a la redacció d'una constitució que ara empra com a material bèl·lic. D'altra manera, no traçaria equivalències entre maduresa i acceptació majoritària del seu programa. Els gens polítics surten de l'armari.