Menorca albira el novè ajuntament

El segle XX, com a centúria liberal acèrrima que fou, va produir una transformació pregona del mapa municipal de Menorca. De les quatre universitats que en componien l'estructura, l'origen de les quals es remuntava a la Baixa Edat Mitjana, vam passar a tenir fins a vuit municipis, en el sentit contemporani. D'antuvi, i cada cop que regia la Constitució de 1812, les universitats tradicionals es doblaven en vuit ajuntaments: Ciutadella, Maó, Alaior, es Mercadal, Ferreries, es Migjorn Gran, es Castell i Sant Lluís. Al capdavall, la terrible, la vertiginosa inestabilitat política d'aleshores deixà la cosa fixada en sis municipis. Vull dir que el liberalisme aconseguí de consolidar-ne dos, de municipis nous (Ferreries i es Castell), a la vora de les quatre universitats seculars.

Vingué després el segle XX, i se'n crearen altres dos: Sant Lluís el 1904 i es Migjorn el 1989. I ara el XXI, crec que imparablement, s'albira amb el novè ajuntament penjat del bec de la cigonya. Fornells, al nord de l'illa, vila situada en el terme des Mercadal, vol assolir la segregació. La mobilització ciutadana s'ha endegat. La cèl·lula promotora, ja hi és formada. La integren els exregidors que, en la present etapa democràtica, han ostentat la delegació pedània de l'alcaldia des Mercadal, a més de qui ara l'encarna. Resulta curiós que aquestes persones, en llurs respectius mandats, han signat cofoies papers, cartes i bans autoproclamant-se «alcalde de Fornells». Aquí, la terminologia "inexacta a la llum jurídica, val a dir-ho" s'havia avançat als fets, premonitòriament.

Em sembla una futilesa de poc pes argüir en contra que la pitjor dificultat se suscitarà a l'hora de fer la delimitació del terme municipal. Si d'alguna cosa valen els precedents, bastarà aplicar-hi l'anomenat terme parroquial, que sí existeix d'antic i que té conspícua tradició efectiva. Però, és clar, m'adon que avui, molt més que la jurisdicció confessional, sobre les ànimes, diríem, importa la jurisdicció turística "vull dir la crematística de la gallina urbanística dels ous d'or.

En temps de la presidència de Tirs Pons al capdavant del Consell Insular "que havia format, per cert, un pacte de progrés precoç a Balears ja el 1983!", els socialistes s'oposaven a les segregacions. Quan els arribà la reclamació d'independència municipal des Migjorn, al·legaren que la tendència a la fi de segle recomanava d'aglutinar, i no pas d'atomitzar el mapa de municipis, i que Menorca, vista la seva petitesa territorial, encara més. Hi adduïa Pons raons d'eficàcia de serveis i racionalitat financera. La màquina popular, però, no tingué llavors aturall possible, per com el Govern balear d'aleshores (titular de les competències en segregacions) volgué jugar la carta del populisme còmode i fàcil. A la negativa de Pons, respongué Cañellas amb un sí ostentós, estratègic, inapel·lable. Fou un sí gairebé pagesot i paternal, com li plaïa a Cañellas. Esper que la presidenta Joana Barceló faci seva la senzilla lliçó contundent "vaja, que aprengui en cap de Tir Pons" i faciliti de totes totes un procés que ha començat d'emergir del fons marí de la badia de Fornells com una balena gegant, irrefrenable, que ningú no podrà impedir que s'instal·li en el poble.