L'hora de seure

Crec que així ho han entès, amb matisacions de tot tipus, la majoria de forces polítiques que participaven als comicis. En aquest sentit potser caldrà una bona dosi d'humilitat per part de l'anomenat «bloc constitucionalista», constituït pel PP i el PSOE, per fer front a la nova situació que ha sorgit arran d'aquestes eleccions. Crec que especialment el Partit Popular hauria de fer un sa exercici d'autocrítica i de reflexió sobre allò que ha estat la seva campanya electoral "inclosa la lamentable operació mediàtica", basada en la constant afirmació del marc constitucional com a única sortida possible al contenciós basc. Una vegada més s'ha demostrat, com ja li va succeir al PSOE al seu moment a les eleccions generals amb el PP, que la prepotència i la desqualificació sistemàtica de l'adversari no són les eines més adequades per assolir els objectius desitjats, i molt menys en política.

La coalició formada pel Partit Nacionalista Basc i Eusko Alkartasuna té ara una magnífica ocasió per avançar en el procés abans assenyalat. Per aconseguir-ho caldrà, insistesc, una bona dosi d'imaginació, capacitat de diàleg, oblidar fins i tot vells rancors, desar la virulència de la campanya en el calaix dels despropòsits, intentar reconduir la irreductibilitat d'aquells que legitimen sense ambigüitat l'ús de la violència, fer un esforç, en definitiva, per albirar si més no la millor de les convivències possibles senes deixar cap porta tancada. El contrari, és a dir, el manteniment de posicions numantines en un i altre extrem de les parts en conflicte, no farà sinó eixamplar l'escletxa que amenaça a produir la fractura definitiva, l'absurda divisió entre ciutadans d'una mateixa comunitat en nom de principis que, en el pitjor dels casos, són susceptibles d'una saludable síntesi en benefici de la convivència i la democràcia.

Atentament,