El -susto-

Hem passat un susto gros, i ara passaríem un espant si Don Jaime Mayor Oreja hagués guanyat les eleccions al País Basc. A hores d'ara, ja és un poc estantís, periodísticament parlant, el tema de la jornada electoral i els seus resultats, però encara a molts els cor ens fa tup-tup del susto. El que passi en el futur és una altra qüestió, i no gens senzilla, precisament. Però, ara molts encara tenim aquella tremolor que s'apodera dels nostres cossos quan ens adonam que hem sortit indemnes d'un accident automobilístic que hauria pogut tenir conseqüències molt greus. Una majoria de bascs va percebre el perill i dugueren el seu vot cap a altres formacions polítiques, barrant el pas a un home que els sondeigs assenyalaven com molt poc estimat pel poble que pretenia governar. Elsusto, la tremolor i aquest alè d'alleujament són les tres reaccions fisiològiques amb les quals molts d'organismes humans han reaccionat a tot el procés electoral. No em direu que, en algun moment, no contemplàssiu furtivament la possibilitat que Don Jaime Mayor Oreja, en representació de Don José María Aznar, prengués possessió del País Basc per al Partit Popular. Imagín que molts de vostès hauran patit la temor que, per una o altra combinació, Don Jaime Mayor Oreja pogués ser el lehendakari sense voler o poder frenar la força de la inèrcia creada per aquella brutal ofensiva política. No s'hauria pogut aturar. Hauria continuat atropellant sensibilitats, sense mirar on posava la bota. Bé, tot això, i molt més hauria pogut passar, en les reaccions que no podem deixar d'imaginar. El País Basc, per ara, se n'està sortint i de moment ha superat un gran problema. Perquè, pobre País Basc, només li hauria faltat, a més a més, tenir de lehendakari Don Jaime Mayor Oreja. Quin susto!