Començaren la setmana festiva el joves de l'OCB dissabte passat.
Dilluns foren les restes del sindicalisme els que seguiren la
festa. Ahir va ser el torn dels centres de formació UGT i CCOO.
Dissabte que ve és el dia de la festa de l'OCB. I diumenge és el
Dia de la Mare. Una setmana d'allò més apeteïda d'històrics
esdeveniments que pretenen festejar els repectius alliberaments del
català, de la classe oprimida, dels funcionaris exsindicals i de
les mares, tot i que aquestes ho tenen bastant més cru i segurament
s'hauran d'aconhortar amb un perfum o una cacerola en lloc de les
subvencions que tenen les altres organitzacions que fan festa
aquesta setmana. Unes festes que permeten veure en què s'ha
convertit allò que primigèniament foren unes reivindicacions i ara
ja només uns actes socials més o manco concorreguts que no
serveixen per res més que perquè els seus organitzadors justifiquin
la seva pròpia existència. Els interessos comercials han farcit el
calendari de diades de l'amor, de pare, la mare, del veïnat i un
llarg etcètera d'altres dies que serveixen perquè comprem una mica
més. Ara, a més, ja també trobam en el calendari les festes
suposadament reivindicatives les quals, a dir ver, tenen manco
importància social que les diades comercials.
Els sindicats, després de la llarga nit del franquisme,
aconseguiren durant la segona meitat dels anys setanta un seguit de
diades reivindicatives anuals que pareixien tendir a convertir l'1
de maig en una data per al temor, o com a mínim pel respecte, de
polítics i empresaris. Seria ofensiu pel record que queda d'algun
sindicat expressar en què s'ha convertit. El sindicalisme encara
viu (CNT i poc més) ja no és capaç, com se va veure dilluns, de
mobilitzar més d'un centenar de fidels. Els centres de formació UGT
i CCOO reuneixen més exsindicalistes com a organitzadors o
professors de cursos subvencionats que no manifestants a la diada
que serveix als dirigents de les organitacions docents per recordar
allò que no són. Les manifestacions per la reivindicació del català
comencen a mostrar perillosament la mateixa decadència festiva que
ha convertit les altres organitzacions en una ombra del que foren.
En una democràcia les manifestacions i mobilitzacions han de ser
quelcom molt selectivament usat per aconseguir el màxim del que se
persegueix. Si se vol inutilitzar el bessó reivindicatiu res
millor, com és el cas, que repetir-ho litúrgicament un cop a l'any
i dedicar la resta dels mesos a no reivindicar res més que la
gestió dels doblers públics que se reben per conceptes tan
peregrins com contraproduents per a la reivindicació la qual, amb
els anys, passa de ser el bessó a l'excusa per a l'existència. La
ritualització anual de reivindicacions destinades al poder polític
du a conseqüència la conversió, primer, en mobilització festiva,
després en pur espectacle sense mobilització i finalment esdevé un
simple acte social d'obligada assistència pels polítics, talment
una missa de difunts. Els polítics hi van, perquè toca anar-hi, i
quan se'n tornen al despatx se n'obliden perquè saben que cap
perill s'ha d'esperar d'aquell que és mort reivindicativament, i
viu esplendorosament gràcies a les subvencions que els hi donen.
Les reivindicacions lingüístico-culturals, a més, pateixen de la
perillosa paradoxa, per a la societat, del conte d'en Pere i el
llop, que de tant d'anunciar que venia el llop, acabà per no ser
cregut per ningú i el llop arribà i se berenà les ovelles; com ho
demostren els comentaris condescendents que les anuals dramàtiques
crides de l'OCB comencen a rebre privadament com a resposta de
l'actual Govern. De totes les organitzacions amb pretensions
reivindicatives que hi ha a Balears només el GOB pareix haver
trobat el seu lloc en democràcia i sap fer, encara, mobilitzacions.
No són litúrgies, no són festes d'obligat compliment anual, no són
misses de difunts, no són dies de la Mare: són de veres
manifestacions que encara inspiren temor al poder polític. Se
produeixen només quan cal, tenen llargues èpoques prèvies de
preparació i mantenen continuïtat posteriorment.
No com les altres: són serioses. Per això se fa respectar, el
GOB.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.