La Diada

La asimetria constitucional discrimina els no castellanoparlants en dos apectes. En primer lloc, l'àmbit geogràfic on poden fer servir la seva llengua de forma oficial es troba restringit als territoris on ha estat històricament majoritària, i encara no tots, al contrari que el castellà, que ho és a tot l'Estat. En segon lloc, en el grau d'oficialitat: únicament conèixer el castellà és un deure, mentre que el dels altres idiomes és només un dret.

Tanmateix, en algunes etapes de la jove democràcia espanyola s'ha fet una interpretació flexible del text constitucional, i d'aquesta manera se va poder exigir el coneixement del català als funcionaris al·legant que els ciutadans tenien el dret a ser atesos en la seva llengua, o la consideració del català com a llengua vehicular de l'ensenyament, per poder garantir la llibertat des de qualsevol dels dos idiomes oficials de l'alumnat quan s'incorpori a la vida adulta. Dubt molt que res d'això hagués estat possible en una situació com l'actual, quan intenten ofegar l'extensió del dret a ser atesos en la nostra llengua en l'àmbit comercial o quan s'arriba fins i tot a l'extrem de manipular la història i provar de fer-nos creure que mai no ens han imposat el castellà, quan la realitat és que encara ara ens l'imposen.

Al mateix temps, una gran quantitat d'immigrants han arribat a la nostra illa, uns a gaudir del seu clima gràcies al seu alt poder adquisitiu i altres a la cerca d'oportunitats laborals que no troben al seu país d'origen. Aquesta gent, vulgui o no vulgui haurà d'aprendre a comunicar-se amb nosaltres, però, quina llengua escollirà per a aquesta comunicació. La pressió social i econòmica perquè triï el castellà és molt més forta. Per poder tombar la balança cap al català ens calen eines d'intervenció lingüística, cultural, econòmica i social que l'Estat ens nega. És en aquest sentit que la immigració pot suposar un perill per a la supervivència del nostre idioma: no pels immigrants en si mateixos, que no en tenen cap culpa, sinó per la nostra gairebé nul·la sobirania que ens impedeix emprendre les mesures que caldrien per fer del català una llengua el suficientment necessària per poder competir avantatjosament amb el castellà en les preferències dels nouvinguts.

Si a això hi afegim que el poc que tenim encara no s'aplica en tot el seu potencial, com és per exemple el cas de la Llei de Normalització Lingüística, el panorama que es dibuixa no ens permet ser gaire optimistes. Només una voluntat decidida d'una societat que assumesqui que no tot es pot deixar en mans dels polítics pot capgirar la situació. Per això és tan necessari que hi hagi accions com la que dissabte que ve organitza l'Obra Cultural Balear a ses Voltes. Cal ser-hi i fer pinya tots junts. Cal dir sí a la llengua. En les actuals circumstàncies, si la Diada no existís, s'hauria d'inventar.