29/04/01 0:00
TW
0

Tots els qui tenim un xic de sensibilitat pel tema lingüístic ens veim immersos, ens agradi o no, en un brou que ens aclapara, eminentment castellanoparlant. Podem viure aïllats a ca nostra amb les revistes Serra d'Or, El Temps, Lluc, Enderrock, etc. i comprar-nos la darrera novel·la redactada originàriament en català o traduïda d'altres llengües que acaba de sortir al mercat. Podem escoltar els grups musicals Antònia Font, Fora des Sembrat, Els Pets, els Aires Formenterencs o na Joana Pons amb ses Guitarres de Menorca. Podem fer desaparèixer Tele5 o Antena3 del nostre televisor i veure i escoltar sempre i de manera militant només TV3 o el Canal33, o els pocs programes en català que ens ofereixen adesiara altres canals o emissores de ràdio.

Però en sortir a l'exterior la cosa es torna absurda i aborronadora. Anau al túnel d'autorentatge a fer net el cotxe i vos envestiran en castellà; anau al cine i vos indicaran on heu de seure en castellà; aturau-vos en un bar a prendre un cafè amb llet i haureu de repetir dos pics, o tres, o quatre el que voleu (abans passava amb molta freqüència a Palma, ara ja passa pertot arreu). Entrau en un centre comercial a comprar-vos uns calçons i no sentireu ningú que parli la mateixa llengua que vosaltres, tot i que per una estranya ironia hi trobareu alguns rètols (per fer guapo, supòs) redactats en la nostra llengua: les millors ofertes/las mejores ofertas, rebaixes/rebajas, descompte/descuento, etc... D'aquesta manera vos sentireu una cuca molla, que lluita contra una allau de sons forasters. Vos sentireu com un caragol trepitjat per una sabatota immensa, que ni tan sols se n'haurà adonat, del que acaba de fer. Vos sentireu atrapats per una maquinària lingüística imposada, com la realitat virtual en la qual viuen els personatges de Matrix (el film d'Andy i Larry Wachowski, protagonitzat per Keanu Reeves) i arribareu a la conclusió que el món aquest no és el vostre món. Tal vegada és una il·lusió dels sentits. Potser hauríem de fer un gran fogueró d'idees i de pensaments per descansar una miqueta en pau i tranquil·litat. Em resistesc, però, a acabar d'aquesta manera.

Després qualcú dirà que hem arribat a aquesta situació de manera natural. Quin final ens espera? No ens apagaran la llengua sense resistència!

Josep Antoni Calvo i Femenies. Marratxí.