La Diada de l'Obra Cultural Balear

L'Obra Cultural Balear féu ahir la seva tradicional convocatòria per a la Diada per la Llengua. El president de l'entitat, Antoni Mir, digué que enguany es reclamarà de l'Executiu autonòmic un «pla de xoc» en defensa de la llengua catalana. La realitat és molt dura i exigeix mesures de compensació: un 42% dels habitants de Palma i un 62% dels de Calvià no coneixen l'idioma propi i oficial de la seva Comunitat Autònoma. A pesar que fa molts anys que s'aprovà la Llei de Normalització Lingüística, continua existint un divorci entre aquesta legalitat i l'evolució de la societat. Mentre que d'un costat la prudència aconsella no cercar conflictes de qüestions que podrien tenir conseqüències contraproduents, la crua estadística convida a l'adopció de mesures enèrgiques. És obligació de la classe política, i molt en particular d'aquest Govern, saber trobar el camí de sortida d'aquesta contradicció. Allò que no és permissible és que els ciutadans que aposten per la normalització continuïn contemplant com es fa befa de les lleis. Durant aquesta setmana han tingut prou proves de com són menystinguts per les més altes instàncies. Avui mateix aquest diari publica la intenció del Govern espanyol de no permetre l'aplicació dels apartats lingüístics de la llei de comerç. Aquest sentiment que tenen molts de ciutadans s'ha de traduir en exigència dels seus drets individuals i col·lectius com a usuaris d'una llengua oficial. Només des de l'exigència aconseguirem ser respectats i que la classe política compleixi les seves obligacions. Ningú no demana miracles ni revolucions. Es demana simplement coherència amb les obligacions lliurement adquirides al Parlament de les Illes Balears. Es demana que aquestes obligacions es tradueixin en mesures concretes. És hora de superar l'època de les declaracions d'intencions. Per això és tan important fer notar la nostra reivindicació de respecte assistint a la convocatòria de l'Obra Cultural Balear. Cap Govern, cap Conselleria, cap Direcció General no ens salvarà de res. Hem de ser nosaltres els que els facem veure d'on volem fugir i cap on volem anar.