As time goes by

TW
0

El Consell de Mallorca inaugura avui unes jornades de debat sobre el pla territorial de Mallorca, en unes circumstàncies molt diferents a aquelles en què es desenvolupà el Fòrum Ciutadà la tardor del 1998. Fou precisament un document relacionat amb aquest fòrum la primera presumpta prova que es presentà com a demostració d'un aprofitament polític del cas Bitel.

Aleshores ningú no feia cas de Bitel. Repassant l'hemeroteca "la informàtica ens ho posat molt fàcil" servidor ha trobat una notícia que signà amb Joan Riera: «El Govern i Bitel fan una empresa per emetre canals autonòmics a les Balears». Era, mirau per on, també de la tardor del 1998. Ni la recordava. I qui sap si aleshores no avançàrem la creació d'Equiof, que després donà tant a parlar l'any passat? Quina sensació de vertigen et provoca revisar l'hemeroteca. Tens la impressió que no s'ha mogut res. Que passen els anys i continuam parlant del mateix amb l'única diferència que les dades es mantenen però el sentit que els atorgam és absolutament diferent. Agafam una consciència de la provisionalitat de les interpretacions, que, si no fóssim escèptics sobre nosaltres mateixos, ens faria tornar molt menys agosarats. Però també t'entra una sensació de feixugor: passen els anys i no canvia res. Quants d'estops definitius de la construcció no ens han venut? Els criteris del pla territorial i la moratòria, la manifestació del 12-N, les DOT, la llei de mesures cautelars i d'emergència urbanística, l'altra moratòria. I abans la LEN i el POOT... I avui, tornarem a parlar del mateix, amb l'evidència que hem estat molt ingenus, que ha existit molta de propaganda i que els problemes no s'han solucionat. Vivim massa atents a detectar canvis de tota mena i no ens preocupam de comprovar les permanències. Després ens sorprenem quan llegim que mantenim el mateix ritme de construcció que als anys setanta o que la immensa majoria dels ciutadans de Palma no ha superat els estudis primaris... El senyor Lampedusa era molt savi: tot canvia perquè res no canviï. Llevat de l'abstenció que creix i creix, però res no canvia. Alguna cosa hauran de fer, perquè recuperem els mínims de fe necessaris perquè el sistema funcioni. El Bild i alguns hotelers hi ajuden. Però no basta.