Un exemple

Mentre que aquí s'ha intentat encetar una absurda discussió entre normalitzadors lingüístics i defensors dels drets dels immigrants, al Principat aquesta qüestió no ha arribat a plantejar-se mai o, almanco d'una manera tan renouera. Deu ser perquè van més vius o perquè son més civilitzats, allà queda ben clar abans de començar que es tracta de qüestions que no admeten una solució independent. Ahir, al paranimf de la Universitat de Barcelona la coordinadora d'Associacions per la Llengua presentà els actes reivindicatius que ha organitzat al voltant de la Diada de Sant Jordi. A l'acte, al costat de Josep Maria Terricarribas, hi havia el ciutadà de la República Democràtica del Congo Saoka Kingolo. Val la pena que reproduim el que va dir Sokolo a partir del resum que oferia Vilaweb: «Si els immigrants viuen envoltats d'un entorn social de parla catalana i senten que la seva cultura és respectada, aprenen el català amb normalitat, com ell ha fet. També ha destacat que perquè un immigrant pugui estudiar català necessita papers». No ha de menester massa comentaris aquesta explicació. Aquí, si els incendiaris detractors de l'OCB s'haguessin preocupat per, abans d'envestir, aclarir què era el que es volia dir, s'haurien trobat "vull creure que s'haurien trobat" amb una explicació molt similar a la de Kingolo. No de bades, destacats membres de l'entitat estan entre les persones que més han fet a favor dels drets dels immigrants. Ara bé, tot i que l'aldarull s'ha calmat, m'agradaria veure Antoni Mir i Josep Benedicto junts i explicant el mateix que el ciutadà català d'origen congolès.