Vergonya, cavallers, vergonya

Quina necessitat té de dur un assessor que ni és del poble ni de l'associació; es més, qui l'ha pagat? No hi ha hagut ningú abans que hagi tingut la necessitat de cap assessor "no ho comprenc" o que s'hagi permès el luxe de tenir-ne un, ja que l'associació és altruista, o sigui "per qui no m'entengui", que és en benefici dels veïns i del poble; no pot ser mai un mitjà des del qual fer política seguint les directrius que li manen de Palma. Vos direu, com ho saps? Vos diré que és perquè de cada tres dies dos hi ha aparcat davant can Bauzà un Golf GTI blanc sense que li posin cap multa, i si no ho creis anau a fer-hi una volta qualque dematí. Què el fa aferrar-se a la cadira que fins i tot per no perdre cap votació hi dugui quaranta vots delegats amb ell. No ho comprenc, no crec que siguin maneres democràtiques de fer les coses; hi ha gent que ho veu i s'esborra de l'associació, però jo crec que això és fer-li el joc, perquè és el que vol ell. Si no, n'hi ha prou de veure que presideix ell l'«associació de ramaders de la Part Forana», que tan sols crec que deuen ser una dotzena i així no tenen qui els faci els comptes. És més, vos diré que hi té a veure aquest senyor amb les vaques i que, dels que sortiren a la foto del diari, a mi tan sols em va parèixer que hi havia tres o quatre ramaders. Sí que vaig veure un home que, a més a més de no tenir vaques, contamina la terra, ja que té una ferrovelleria al prat de Sant Jordi. Bé, això és un exemple per presentar-vos aquest senyor que sense cap ofici ni benefici conegut el feren president de presidents; bé, del benefici no ho sé. Però si no, que algú em digui per què s'aferra tant a la cadira. Tornem a allò que anàvem al començament d'aquesta carta oberta. Vergonya em fa perquè venint un assessor a la reunió, i no ens posàrem d'acord si tenia dret a assistir-hi, va haver de suspendre's l'encontre i no poguérem saber quan convocaria les eleccions o la reforma dels estatuts, que llavors vaig saber que volien fer "jo em malpens i perdonau que em malpensi, però jo no esper res de bo d'aquest senyor" cada quatre anys i que si guanyen els seus ja no importa fer-les. Jo m'ho crec tot, si no n'hi ha prou de veure els darrers anys.