Justícia

Déu ens alliberi de criticar alguns jutges. Ara bé, des de la nostra humil condició, com a acte d'acatament i de professió de fe, podem manifestar les nostres perplexitats. Val la pena que comentem la història de les sentències simultànies de Baltasar Garzón i de l'Audiència Nacional. Serem més casolans. Un ciutadà de peu, llec en assumptes legals, s'ha de quedar bocabadat quan llegeix que han absolt l'exbatle de Montuïri, Joan Antoni Ramonell, a pesar que el magistrat considera que «allò que no s'hauria d'haver fet mai és allò que precisament es va fer en aquell moment». Com que suposa que la llei és per evitar que les coses que no s'han de fer mai es facin, el primer que ha de pensar és que es procedirà a la reforma immediata d'una llei, la imperfecció de la qual acaba de ser assenyalada per un jutge. Des de petits, tots hem escoltat la cançoneta de «feta la llei, feta la trampa». Clar que, almanco el sector ingenu de la població, solem esperar que, «descoberta la trampa, canviada la llei». Clar, també, que això és competència dels polítics. I clar, també, el més entendridor de tota aquesta història és el paper de l'oposició montuïrera. Després de presentar la denúncia contra Ramonell, no volgué exercir com a acusació particular i ho deixà tot en mans del fiscal. Ara, «estudia» si ha de recórrer la sentència, com si els sabés greu haver-la interposada. Ara se sorprenen de «com la justícia avala aquesta mena d'irregularitats». En coherència amb els antecedents, quina creis que serà la conclusió de l'estudi de la molt humana oposició montuïrera? S'accepten messions.