TW
0

Em dirigesc en particular a qui correspongui, del cos de la Guàrdia Civil d'Inca. Duc 18 anys en el Cos de la Policia Local de la ciutat d'Inca, i n'he vist moltes i de tots els colors, fins de blaus i verds, i sempre he callat per ètica professional, fins que un dia la gota desborda el tassó i sents la necessitat d'alliberar la teva dignitat professional, després de tant de reprimir-la. En tots els meus anys de servei, no he vist mai la Policia Local anotar-se un punt per alguna actuació de la Guàrdia Civil, i en canvi són incomptables les actuacions del Cos a què pertany de les quals el Benemèrit Institut s'ha servit, per apuntar-se'n els mèrits.

Sense anar més lluny, la setmana passada, dic el 30.03.01 al bar Santo Domingo d'aquesta localitat, hi hagué una discussió amb ferida d'arma blanca i en la qual la Policia Local fou la que va intervenir i detenir l'autor, prengué declaració als implicats i va fer les gestions oportunes. I el que subscriu fou un dels agents actuants.

Gran i indignant va ser la meva sorpresa, quan al diari de l'endemà, en concret en el Balears, vostès sortien com els únics que havien intervingut. Sent defraudar-los, senyors, però jo no els vaig veure per enlloc i creguin-me, que jo sí que era allà i així consta a les diligències.

Si a la professionalitat li és inherent l'honestedat, aquests fets diuen molt poc al seu favor, i si com diu un capità de la Guàridia Civil en un curs de reciclatge per a policies locals «que avui dia la Guàrdia Civil no podria sustentar-se sense la col·laboració de la Policia Local», donau al cèsar «Policia Local» allò que és del cèsar, i a Déu «Guàrdia Civil» allò que és de Déu.

Antoni Pons Mascaró. Inca