06/04/01 0:00
TW
0

La visita, no fa gaire, de Fernando Savater, va traslladar a Mallorca l'interminable foc creuat de rebuigs i de lloances que el personatge suscita. També entre nosaltres hi ha hagut declaracions i articles en un sentit i en l'altre. No tenc la intenció ni de denostar ni d'enlairar el filòsof basc, però sí de comentar alguna cosa respecte d'ell i de les reaccions que hi va haver a la seva vinguda. Començaré per dir que no compartesc la seva visió del que és el nacionalisme. Si ho he entès bé, el nacionalisme, vist per Fernando Savater, és una ideologia intrínsicament excloent, una manera de veure el món que porta de manera necessària a una divisió del món entre els nostres i els altres, una forma de pensament polític que implica la negació de les diferències individuals. El nacionalisme vendria a ser un essencialisme immobilista que porta a dins el bessó de la confrontació. Crec que moltes persones coincidiran amb mi que aquesta percepció del nacionalisme és, com a mínim, poc matisada. No hi ha res d'estrany ni de malsà, d'altra banda, amb el fet de discrepar amb el pensament d'una persona: en el cas de Savater, ja fa més de deu anys (en concret, d'ençà que va fer un article defensant la intervenció nord-americana a Iraq) que veig que tenc maneres de veure les coses que no coincideixen amb les seves.

Dit això, vull fer l'afirmació principal d'aquest escrit, motivat per les algunes pancartes i algunes declaracions: Fernando Savater no és un feixista. Potser allò que em fa sentir la necesitat de dir-ho sigui el respecte que ens continuen mereixent les persones que, al marge de discrepàncies posteriors, ens han resultat il·luminadores en algun moment de la vida. Si anam més enrere encara que la Guerra del Golf, puc recordar uns anys en què vaig llegir alguns dels seus llibres. La lectura de Panfleto contra el Todo, Invitación a la ética i, especialment, La tarea del héroe va ser una part important del meu aprenentatge personal sobre el que, d'acord amb el propi Savater, tracta de descobrir l'ètica: què vull fer.

Crec, amb tot, que aquesta mena d'adhesió personal a un mestre de fa molts d'anys no és l'únic motiu per rebutjar la qualificació de feixista per a Fernando Savater. Savater és del País Basc i viu al País Basc. És un professor universitari que no pot fer classe i que ha d'anar pel carrer amb tres escortes. Al País Basc, els càrrecs públics de més d'un partit es juguen la vida cada dia. De tant en tant, un d'ells (o un periodista, o un policia, o un jutge) és assassinat. En aquest context, cal anar amb compte a l'hora de dir qui és un feixista: el filòsof amb una visió del nacionalisme que no compartim o els que peguen el tir al clatell. Jo en tenc pocs dubtes.