Fernando Savater
La visita, no fa gaire, de Fernando Savater, va traslladar a Mallorca l'interminable foc creuat de rebuigs i de lloances que el personatge suscita. També entre nosaltres hi ha hagut declaracions i articles en un sentit i en l'altre. No tenc la intenció ni de denostar ni d'enlairar el filòsof basc, però sí de comentar alguna cosa respecte d'ell i de les reaccions que hi va haver a la seva vinguda. Començaré per dir que no compartesc la seva visió del que és el nacionalisme. Si ho he entès bé, el nacionalisme, vist per Fernando Savater, és una ideologia intrínsicament excloent, una manera de veure el món que porta de manera necessària a una divisió del món entre els nostres i els altres, una forma de pensament polític que implica la negació de les diferències individuals. El nacionalisme vendria a ser un essencialisme immobilista que porta a dins el bessó de la confrontació. Crec que moltes persones coincidiran amb mi que aquesta percepció del nacionalisme és, com a mínim, poc matisada. No hi ha res d'estrany ni de malsà, d'altra banda, amb el fet de discrepar amb el pensament d'una persona: en el cas de Savater, ja fa més de deu anys (en concret, d'ençà que va fer un article defensant la intervenció nord-americana a Iraq) que veig que tenc maneres de veure les coses que no coincideixen amb les seves.
També a Opinió
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- Ja es pot comprar la camiseta de les seleccions de futbol de les Illes Balears
- La ‘germana’ sahrauí de Galmés
- Un centenar de vehicles de mercaderies amb destinació a les Balears estan retinguts a València i Barcelona
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.