Encara hi cabem?

Direu el que vulgueu dir, però un païset tan petit com el nostre no pot absorbir dos mil nous alumnes des de principis de curs ençà. I ara esperam cinquanta-cinc mil temporers. Molts d'ells, com és natural i humaníssim, vindran amb les seves famílies "escolars inclosos", i una part d'aquests es quedaran a viure aquí, perquè els grans contingents d'immigració s'han nodrit de temporers. Se suposa que tot plegat ho feim perquè el turisme pugui seguir endavant, però els alemanys, que constitueixen el gruix del turisme a l'arxipèlag, es queixen de l'excés de gent i de ciment. És un primer avís. Ja fa estona que servidor em pregunt quina gràcia li troben els turistes a una bona part del nostre territori, i no diguem, ja, a Palma. La vida a Berlin és més apacible que a s'Arenal. Hi ha molta més vida ciutadano-cívica a Bratislava que a Palma. Tot és qüestió de temps, que la consciència ecològica vagi amarant l'esperit dels europeus: aleshores potser acabaran menyspreant tot allò que s'ha fet aquí perquè ells s'hi trobassin bé. Ara per ara, quanta més gent, més ciment, i per posar més ciment haurà de venir més gent, en una espiral que el nostre govern no ha sabut apaivagar: anau a Calvià, a Andratx, i preguntau-vos per què ens serveix tenir un govern dit de progrés, si més que mai el símbol de Mallorca és la grua. No són aquests els que havien de posar fre a la destrucció paroxística del territori? Què deien de creixement sostenible? D'altres coses en parlaríem en un altre moment, però el fracàs en aquest capítol no presenta pal·liatius. Arribarà que no hi cabrem, de fet ens hauríem de preguntar si ara hi cabem o no. Una cosa és ser-hi i l'altra cabre-hi. No hi ha manera de controlar la població d'aquestes illes? Sembla que els que, per raons ecològiques, en serien partidaris, d'altra banda voldrien que aquesta terra estigués oberta a tothom sense restriccions, i unes i altres intencions són estupendes, meravelloses, però hauríem de ser capaços de veure que hi pot haver punts de fricció entre unes i altres, que si volem mantenir un cert equilibri entre població i territori haurem de ser un país amb fronteres: a no ser que algú tengui una fórmula evangèlica derivada de la dels pans i els peixos, aplicable al territori. Bé, la qüestió urgent és ara en quines aules ficam aquests dos mil nous escolars. És clar que molts d'ells hauran deixat plaça buida en el lloc d'origen. Si aquesta plaça estava pressupostada... O no?