Unes eleccions decisives

Únicament la defensa pròpia pot justificar la violència. Res més. Certament, no la realització de cap projecte polític, per valor que creguem que té. Certament, no cap ideologia nacionalista passada de rosca. Una nació la conforma o la sustenta la seva cultura, no el seu exèrcit, no els seus sicaris o els seus botxins. Certament, no la defensa del dret d'autodeterminació, dret el qual "per descomptat" cal defensar, però de molt altra manera.

Així, èticament parlant "com tal vegada hauríem de parlar més sovint" tot terrorisme és totalment condemnable i rebutjable. Així, cal menysprear qualsevol actitud ambigua davant els salvatges salvapàtries d'ETA, davant l'organització criminal que té com a adequats símbols la destral i la serp. Com, per exemple, la d'eclesiàstics que pretenen de cristians i fan estranys equilibris per a justificar-la.

Per descomptat, és ben possible que hi hagi qui consideri que "en termes històrics" el terrorisme d'ETA és defensiu. Però això és una fal·làcia més de les moltes que fan la vida social irrespirable al País Basc. Com si no ho sabessin aquells que no tenen absolutament res a témer. Com si no hi hagués molta de gent que viu ben tranquil·la a Euskadi, sense cap mena d'inquietud per la seva seguretat personal. Com si no sabessin massa bé quins són els que peguen i quins són els qui reben.

En definitiva, imposar el terror dins una societat no és mai una actitud merament defensiva. El mal no pot eradicar cap mal, el mal no compensa cap mal, el mal no cura cap mal. L'únic que pot aportar, el mal, és més mal. De fet, el terrorisme etarra no sols no fa cap bé a la causa dels que voldrien una Euskal Herria independent, ans la perjudica greument. Els mitjans errats, els mitjans perversos, acaben afectant de mala manera els objectius que pretenen servir. El terrorisme i la complicitat amb el terrorisme ho contaminen tot. D'alguna manera, la mateixa cultura basca en resulta afectada. No hi pot haver cultura sense un mínim de convivència ciutadana, sense un mínim de vida col·lectiva no enverinada. A Euskadi tota la vida social està pertorbada, l'odi i el terror tot ho podreix.

Tanmateix, el fet que de cara a les pròximes eleccions, ETA estigui jugant massa clarament "massa sangonosament, caldria més aviat dir" la carta de «quant pitjor estiguin les coses, molt millor», és ben possible que permeti acabar definitivament amb el joc de les ambigüitats que ha vingut practicant des de sempre el nacionalisme diguem-ne històric del PNB.

En definitiva, tant de maximalisme per part d'ETA "realment, aquesta gent sembla ben convençuda que té el destí d'Euskadi en les seves mans" i també la mateixa incorporació, finalment, del dret d'autodeterminació en el programa de la coalició formada pel PNB i EA, pot permetre que, al cap i a la fi, el poble basc es prenunciï a les urnes respecte si, definitivament, vol esser salvat pels que practiquen o condonen el terror "amb totes les conseqüències" o si, eventualment, considera que ja ha arribat l'hora de provar un govern que no sigui de salvapàtries.