Solidaritat, responsabilitat i demografia

A Catalunya no podem deixar de ser solidaris. Tenim l'obligació moral de respectar els immigrants, tenim l'obligació de respectar els drets humans de les persones, siguin d'on siguin.

Però els catalans tenim el deure de ser responsables i conscients del nostre futur. Perquè aquest futur no es giri contra nosaltres seria necessari que controléssim en la mesura del possible quina serà la nostra demografia aleshores.

És de justícia que acollim la immigració, que per altra banda necessitem per al nostre progrés, però també és de justícia i ple sentit comú que puguem decidir quins tants per cent de població ha de venir de diferents contrades. Sols així podrem evitar la vinguda massiva de població d'una determinada cultura aliena que pogués desestabilitzar el nostre equilibri social i nacional. Podria passar que arribéssim a una situació com la de Palestina en la qual es fes molt difícil la convivència entre dues cultures molt diferents que reclamarien sobiranies incompatibles.

La immigració molt sovint és un problema del desigual repartiment de la riquesa del nostre món. Catalunya, fins ara país ric, no n'és pas l'únic responsable, i per tant tampoc no té la total obligació de donar-li una solució global. És entre tots els països que s'han d'acollir les necessitats d'immigració i és plenament possible i just programar-ne la distribució.

Oblidar que totes les nacions tenen el dret de desenvolupar-se en el seu territori sense intromissions és una greu irresponsabilitat que no portarà a camins de pau sinó de confrontacions socials.

L'emigrant ha de saber primer de tot que la comunitat que l'acull té el suprem dret de la seva integració cultural i política, el que no està renyit en el manteniment a tall personal de la profunda estimació i fidelitat als seus orígens.