Speculum

Josep Melià no es va amagar mai darrere el pseudònim «Speculum». Tothom sabia que la persona que escrivia el Quadern de Coloraines al Balears Cultural era ell. Perdó, tothom, llevat de Lluís Socias, exassessor de Cort i exdirector Solleric. Un diumenge Melià envestí durament contra una de les exposicions que hi havia al Casal. Si no record malament, era la de Chillida. No va ser la primera vegada que Socias agafà una enrabiada contra gent que treballava en aquest diari. S'havia cregut "això ja us dóna una idea de fins on arribava" que «Speculum» era un servidor i amenaçava de dur-me a la barra "per una crítica! Supòs que allò que pretenia era una altra cosa ben diferent, perquè, a mi, personalment, no em va presentar cap queixa sobre aquest escrit en concret. Ho feia amb els meus caps. I, quan va conèixer qui era «Speculum» va canviar el cantet. Ho va deixar córrer. Aquesta manera d'actuar, fort amb els dèbils i dèbil amb els forts, il·lustra a la perfecció la manera d'entendre la vida pública i el periodisme que tenia el personatge. Aquestes formes d'actuar amb la premsa li eren admeses des de dalt. La senyora Maria del Carme Feliu, si més no, ho sabia i no li aturava els peus. Són pràctiques que s'avenien molt amb fets com el d'«oblidar» el nom de Guillem Frontera en una nòmina de guanyadors dels premis Ciutat de Palma de novel·la. No es tracta de fer llenya de l'arbre caigut, sinó de recordar-ho perquè no es repeteixin històries d'aquest tipus. Tan important com aconseguir que no es repeteixin els motius de l'Arruixada.