«Em vol fer el favor de dimitir-me?»

Si la Llei d'estrangeria fos una llei balear del Pacte, ja hauria dimitit. No hauria pogut suportar la pressió mediàtica i social a la qual l'han sotmès des que es va anunciar, ni les tancades a les esglésies, ni Barreres ni Ferrusoles, ni la pressió demogràfica anunciada, ni... La darrera dimissió en el Govern Antich potser ja no és la darrera, tot i que la de Gorrías no és una dimissió del Govern Antich, sinó un altre cessament en el co-Govern Caro, subordinada del cogovernant Grosske, que es va presentar a les eleccions amb la cogovernanta Rosselló, que representa la una de les conselleries amb més dimissions per cadira amb rodetes rodones... Als del Pacte els queden algunes formes purament d'esquerres. La de la dimissió, per exemple. I que duri. El problema vendrà quan es presenti l'ecotaxa i al tercer guiri subjecte passiu que l'eludeixi demani poder dimitir. «Em vol fer el favor de dimitir-me?», li demanarà el text legal a Joan Mesquida o a Celestí Alomar. Evidentment, el primer s'ho prendrà a broma "«com vols que et dimiteixi amb el que hem suat plegats, quadrant els números?»", i el segon no li podrà fer cap cas, perquè si l'ecotaxa dimiteix s'endurà el conseller del ram amb ella a la fossa comuna dels dimitits del pacte, amb Mayol, amb Ferragut, amb Gorrías, amb la moratòria del Consell "aquesta no ha tengut ni tan sols l'oportunitat de dimitir-se", amb Cori, amb... I Celestí Alomar no és d'aquest tipus de polítics.