Miquel Payeras12/03/01 0:00
TW
0

En el PP se'ls ha posat pell de galina, en veure Carlos Cañellas acompanyant un exdirigent del PP eivissenc a declarar davant la comissió parlamentària que investiga l'afer dels formenterers virtuals amb dret de vot. No és per manco, atenent al fet que l'eivissenc ha muntat un partit a la seva illa que aparentment perjudica els interessos del PP. Immediatament han sonat totes les alarmes de prevenció de riscs polítics conservadors. Se demanen angoixats: estarà Cañellas tramant qualque cosa? Perquè, clar, fins ara se coneixia que Gabriel Cañellas viatja molt sovint, per qüestions professionals, a Eivissa, que és la mateixa illa on s'ha muntat aquest partit, a l'acte de fundació del qual hi hagué presència canyellista. Se sap, també, que a Mallorca hi ha grups locals que només necessiten una mica d'alè per intentar muntar una candidatura al Consell mallorquí per al 2003, de la mateixa que els expeperos faran, o pretenen fer, a Eivissa. La teoria és senzilla, i ja s'ha comentat moltes vegades. Si UM amb només dos (el 1995) o tres (ara) diputats aconsegueix tot el que està aconseguint, per què no repetir la història? O sigui: un diputadet de la part forana de Mallorca, un altre d'Eivissa, i ja n'hi hauria prou com per esperar que qualque partit estigui el suficientment desesperat per pactar el poder a canvi de la presidència de la comissió insular d'urbanisme, sigui de Mallorca o d'Eivissa, o totes dues. És versemblant, tot això? En teoria sí. Per molt odi que hi hagi entre els actuals dirigents del PP i els antics, la simple existència (i participació a les eleccions) d'aquest nou partit d'Eivissa i d'un hipotètic partit semblant partforanista a Mallorca, aconseguiria ser un aliat estratègic del PP. Els trauria vots d'entrada, sí, però evitarien que se n'anassin a l'abstenció (cosa que perjudicaria molt més els conservadors) i, de passada (a Mallorca) podria per ventura restar-ne qualcun a UM. No és cap casualitat que el partit de Munar estigui llançant l'ofensiva de captar tota quanta agrupació local conservadora se li posi a tir. Representen una bossa de vot que si qualcú fos capaç d'aglutinar, obtendria grans rèdits. Ara, el problema és això: aglutinar-los. UM els dóna allò que ja té i ells necessiten desesperadament: el poder; i per això pareix tenir avantatge. Les altres operacions són una incògnita, ara per ara.

Paradoxalment serien operacions que en principi farien mal al PP, i per tant tendrien l'oposició més dura dels conservadors, però també és cert que restarien potencial de creixement a UM i, si aconseguissin representació, serien els únics aliats naturals del PP. Si, pel contrari, fos UM qui s'endugués un nombre considerable d'aquestes agrupacions, el PP veuria reduïdes les expectatives de possibles pactes postelectorals. Per entendre la importància d'aquest segment de vot i la batalla desfermada, basta veure l'atenció que hi dediquen els entorns mediàtics de l'oficialitat conservadora, els moviments empresarials-mediàtics d'àmbit local que se produeixen, les pressions que s'intueixen perquè aquests grups no caiguin en l'òrbita d'UM, o els grans interessos urbanístics que hi podria haver en joc darrere de tot plegat... Quant a les possibilitats reals d'obtenir representació per part d'aquestes agrupacions, si finalment se presentassin, els que desprecien les potencialitats d'aquests moviments diuen que per molt que facin tanmateix és impossible, i que no aconseguiran l'escó. Potser, però no és segur. Eivissa és molt petita i amb el necessari suport econòmic (que està per veure que el tenguin, però no és descartable) tot pot passar.

I a Mallorca, cal recordar que l'any 1991 ningú no donava ni un cèntim per l'anomenada Unió Independent de Mallorca, però col·locà un diputat en el Parlament. Tot s'ha d'agafar amb pinces, ara. És vera, però cal repetir que són moviments que afecten potencialment una bossa de vot de dreta que podria arribar a ser important. En el fons la lluita és allò que abans s'ha comentat: si UM s'endú la majoria d'aquest vot, el PP tendria moltes probabilitats de seguir a l'oposició. Si l'operació dels independents conservadors a Mallorca, que és bàsicament anti-UM, triomfàs, el PP, tot i ser aparentment el més perjudicat, en seria finalment el més clarament beneficiat.