Dear Penélope

De totes maneres, com aquell qui anhelava posar «una Pica en Flandes», encara tenen, sobretot en el vessant positiu, algunes assignatures pendents, cosa que els fa anar una mica, no coppius perquè tenen un punt de quixotisme al seu orgull, amb el pit refredat. Els perifèrics, els seus veïnats, essers sense cos nacional i no sé si afegir amb l'ànima una mica volàtil i hereva dels fills de Jacob "que la venem per un plat mal cuinat de llenties", posats que mai no ens podem encartar amb els mateixos trumfos "perquè ells no ens deixen seure a la mateixa taula" ens hem de consolar, tot rient amb sordina, quan veim que no aconsegueixen superar, tot i que ho intenten, aquestes matèries pendents.

Així, la selección "per antonomàsia" sempre ha fet un paper trist als envits internacionals, quan no ha estat foragitada per rudimentaris, a consideració seva, subsaharians que es diu ara "Nigèria, per exemple. El somni de la Davis "aconseguit per altra banda per catalans, ergo no destil·lava del tot les essències pàtries com calia" durà de Nadal a sant Esteve. El «tour» tot i que guanyat durant cinc anys, ho fou per un navarrès més suspecte de ser Basc que no del tot hereu legítim de Don Pelai. També, entre aquestes matèries pendents, s'hi troba Hollywood, la meca del cinema urbi et orbi. Basta veure com el nomenament de Javier Bardem com a aspirant a l'óscar, ha fet reviscolar "ni que fos una espipellada de viagra" les esmortuïdes essències pàtries. Però Hollywood és només encara un somni, un paradís vedat. És cert que hi pul·lula un tal Banderas, però hom no sap fins a quin punt hi és per voluntat pròpia o n'és feudatari de la de na Melaine "vaja, com en Curial ho era de na Güelfa", una senyora que no dóna gaire joc als efluvis patris perquè, més enllà de no ser una gran beutat, és discreta.

Ara, la niña de tus ojos, la que pujà al cim de la glòria encarnant un personatge íntegrament espanyol, amb peineta i mantellina, i que tal singularitat li obrí les portes vedades de Hollywood els ha cagat, per sorpresa, dins la ferrada. Ells que presumeixen de ser oberts, cosmopolites i no sé quantes coses més, s'han escandalitzat de veure que la Cruz ha escrit una carta amb un idioma d'internacionals proporcions a la batlessa de Pamplona. No hi importa que al final s'hagi desmentit l'autoria de la carta, l'escàndol ja ha estat de domini públic i tots els programes del couché i la faràndula l'han escarnida, vilipendiada i fins i tot rebaixada a ser la no sé què d'en Tom Cruise. És que la nina els ha pecat de fons i forma, en primer lloc, per haver qüestionat que es pugui fer el que es vulgui amb un bou, i, sobretot, en segon lloc, per haver, suposadament, escrit en anglès. La Penèlope ha passat de ser niña de tus ojos a ser niña tonta. El sr. Ussía i l'ABC també s'han afegit a la crema de la falla. Com ens haurien mirat si nosaltres haguéssim motat perquè un personatge català parla l'espanyol o l'anglès en un context on podria parlar català? Reaccionen igual quan en Bush parla en espanyol a Florida? Es lamenten amb tanta caritat quan el Summe Pontífex oblida sistemàticament les altres llengües que també són cristianes i "segons la constitució" espanyoles? Perquè llavors diguin que només som nacionalistes segons qui...