L'autisme progressista cap a Eivissa

Aquesta actitud és un error en general i molt més a Balears on, i com ja s'ha comentat d'altres vegades en aquesta columna, és quasi un suïcidi perquè dues circumscripcions (Menorca i Eivissa) són tan petites que mínimes alternacions de vot, fàcilment produïbles més per com se fan les candidatures que no per la gestió feta en el poder, poden canviar el signe polític balear. L'interès polític del poder a la capital, idò, cap el que ocorre entre els partits polítics de les circumscripcions petites hauria de ser, en bona lògica, enorme. Però no és així. De fet, pareix que els partits del Govern balear, a Palma, no s'interesen gens pel que passa a Eivissa, on s'estan produint uns fets que poden ser essencials pel seu futur polític.

Com se sap, la coalició progressista encapçalada per Pilar Costa aconseguí el govern del Consell pitiús per molts pocs vots (a Eivissa, de fet, varen perdre, tot i igualar en diputats) gràcies a Formentera, quedant 7 a 6 diputats-consellers al seu favor. Com és sabut també, aquella coalició durà molt poc, manco d'un any, perquè la primavera passada Costa destituí el conseller ecologista, Joan Buades, i se trencà l'acord. Fa uns mesos començaren a fer-se intents d'aproximació entre Els Verds i la resta del Pacte que pareixien estar a punt de fructiticar. Fins i tot Joan Buades ja parlava del re-pacte. La setmana passada, però, se trencaren les negociacions. Mentre, a Palma, la classe política governamental s'ho mira, tot això d'Eivissa, com si plogués. És un autisme polític incomprensible perquè si no hi ha un re-pacte a Eivissa, el Pacte de Progrés se pot trobar d'aquí a dos anys i mig tornant fer d'oposició al conjunt de Balears. Si Els Verds no retornen al Pacte, i encara que EU s'hi mantengués a dins, el vot progressista s'esquarteraria, la qual cosa faria molt probable el triomf conservador a Eivissa. Hi ha raons per deduir-ho. El Pacte aconseguí una rotunda victòria a les eleccions al Senat el 1996. El 1999 guanyà per molt poc el Consell. A les generals del 2000 perdé clarament el senador. Si a aquesta tendència decreixent li afegim que les enquestes detecten una erosió creixent de la gestió de Pilar Costa, què caldria esperar d'unes eleccions, el 2003, amb un PP unit per una banda i les forces progressistes dividides en, almanco, dues candidatures per l'altra? Només una cosa: la victòria del PP. I tenint en compte l'essencial que és, pel conjunt balear, el que passi a Eivissa, si allà guanyàs el PP seria molt improbable que se pogués tornar pensar en un govern balear progressista. Essent una qüestió tan important pels interesos dels progressistes, seria lògic pensar que les alarmes sonen des de fa temps a Palma. Però se mantenen en silenci. Fins ara la qüestió no ha merescut cap comentari en públic, fent vots per refer el Pacte, ni d'Antich, ni de Morro, ni de Grosske, ni de Rosselló. Contrasta el silenci cap a Eivissa amb el desplegament de declaracions, articles o rodes de premsa que fan per qualsevol doi que se produeix a Palma en les relacions entre ells i que, tanmateix, sempre acaba igual perquè saben que no tenen altra alternativa que seguir junts. En canvi, amb el que és molt més important i que efectivament els podria fer perdre a tots per igual el poder balear, com és el que passa a Eivissa, no pareix que els preocupi gens ni mica. Peculiars que són, aquests polítics.