Bush comanda

Ja tenim nou llogater de la Casa Blanca. Per tant, ha jurat càrrec el «veritable» president de tots nosaltres. Així, totes les decisions importants que pugui prendre Aznar en els pròxims anys vendran condicionades pel rumb que es marqui des de Washinton. Aquesta és la realitat i voler-ho mirar d'una altra manera és un exercici d'autoceguesa. George Bush agafa el relleu del desprestigiat Clinton sota la promesa de donar un impuls moralitzador a la seva nació. Veurem que farà ell i què li «aconsellarà» que faci el potentíssim stablishment ianqui. Però una cosa és segura: els Esats Units continuaran sent els àrbitres de tota la política internacional del planeta i això, en termes pràctics, es tradueix en què es mantindrà la fortalesa del dòlar. Bush hereta una economia nord-americada en estat de gràcia i també té marcat un nord que probablement definirà les primeres dècades del segle XXI: la globalització de l'economia. Aquest procés, que serà llarg i costós per al Tercer Món, implica també un control sobre estats i conflictes locals que puguin crear focus de tensió excessius. El segur, però, és que la Unió Europea jugarà fort devora dels Estats Units i que, d'any en any, hi haurà menys diferències entre la realitat nord-americana i la del vell Continent. Aquest és el panorama que ens espera sota el regnat de George Bush, un home aprentment mediocre però que connecta amb l'americà mitjà. De fet, és el perfecte prototip per treure endavant aquesta tasca, senzillament perquè no provoca desconfiances. Mai un president americà no havia tingut el camí tan perfectament dissenyat abans d'arrribar al poder. Mai no s'havia vist tan clar com ara que el seu càrrec, en tot el que es refereix a les grans línies estratègiques que afectaran milers de milions d'éssers humans, ja està escrit.