Palma: el canvi sociològic

Es tracta d'un procés que, en part, recorda el que tingué lloc en els anys seixanta i setanta, quan moltes famílies abandonaren les àmplies però incòmodes cases del centre històric i s'establiren en pisos de l'Eixample. Però en aquells temps la immigració solia anar a viure a l'extraradi, on en pocs lustres cresqueren barriades senceres.

Ara el procés no és el mateix. Les classes mitjanes de l'Eixample, que han millorat el seu nivell de vida, cerquen comoditats lluny de Palma. El cotxe (o fins i tot el tren) els permet viure lluny del renou de la capital, on només acudeixen per fer feina. Per això cada cop són més cars els aparcaments i cada cop es venen més pisos dins Palma. A més, hi ha una altra diferència important: la nova immigració ja no és només peninsular, sinó que prové de països estrangers, sovint extracomunitaris.

Aquests fets apunten una certa desnaturalització de Palma. Una ciutat que veu, any rere any, com la seva població total creix sense aturar, però que també perd molts dels seus habitants de sempre. I es tracta, sovint, de segments benestants o relativament benestants que deixen pas als nouvinguts.

I el més preocupant és que la gent que se'n va cerca qualitat de vida, mentre que la que ve vol, en primera instància, establir-se en el mercat laboral i sobreviure. Això implica un canvi sociològic evident de Ciutat. I els poders públics n'han de ser conscients perquè Palma no vagi perdent la seva personalitat. Totes les tasques d'integració envers els immigrants són imprescindibles, com també apujar la qualitat de vida de Palma perquè no hi hagi més diàspora. Necessitam una ciutat neta, harmònica, sense renous, tranquil·la i amb infraestructures i serveis suficients per a tothom.