Sant Antoni! Un sant ben nostre

Toni era pagà; la seva mare sempre resava a Déu que si un dia ella moria, l'ajudàs i es convertís al cristianisme. Un dia el jovenet, mentre passejava, passà per davant una església on va escoltar la lectura bíblica d'una conversa entre un alumne i Jesús. El jove li deia que ell era bo i li demanava què havia de fer per merèixer la salvació, i el mestre li constestà: «Deixa tot quant tens, reparteix-ho entre els pobres i segueix-me».

Toniet va quedar marcar per allò. Tan bon punt va arribar a casa, va repartir tot el que li pertanyia i partí al desert a resar a Déu. Allà el dimoni va temptar-lo dient-li: Tu infeliç, ets aquí per un déu que no has vist mai, passant fam i fred... Però el sant mai no es va deixar convèncer pel dimoni.

Vet aquí la vida d'aquest sant que ara veneram, no sé si certa o no; el que sé és d'on ha sortit i perquè! Anys enrere els pagans veneraven el déu sol i celebraven dues festes en el seu nom. El solstici d'estiu i el solstici d'hivern.
L'església va pensar: I si cercam uns sants, i aprofitam les festes ja establertes pels pagans? I així ho feren. L'hivern cercaren Sant Antoni i les Beneïdes, i l'estiu, Sant Joan.

A poc a poc aquest sant fou molt ben acceptat per la gent. Es presentava com a home bondadós, amic i patró dels animals. Sempre amb un porquet davall els peus i amb el dimoni al seu costat, representant el mal, que ell va vèncer. Mallorca, terra agrícola i ramadera, duia a beneir el bestiar i demanava al sant que guardàs molts d'anys la «bístia» i que donàs salut i vigorositat al ramat.

Sant Antoni, cristià o pagà, que ens empari i ens guardi el bestiar! «Sant Antoni i el dimoni,/ jugaven a trenta-un./ El dimoni en va fer trenta,/ i Sant Antoni trenta-un».
«Sant Antoni va per mar/ amb una guitarreta./ Amb la seva cançoneta/ tots els peixos fa ballar!».