Maties Salom16/01/01 0:00
TW
0

Als set anys, totes les nines són Mafaldes punyeteres, capaces de tirar per terra amb un sol comentari tota l'autoestima que els progenitors han acumulat a força de repetir"se bajanades davant del mirall. Mafalda 1: un museu de Barcelona, com podria haver estat en qualsevol altre museu del món occidental. Seu amb un paraigües i el guia enregistrat dins les orelles. Ja s'ha cansat de mirar els quadres, i mira sa mare, que més que mirar els quadres s'exhibeix als quadres, posant"se i treient"se les ulleres i exposant"se als efluvis dels colors que desprenen de totes les maneres possibles. «Mare, per què fas aquesta cara i poses aquests llavis?» Amb la pregunta, Mafalda 1 desmunta tota la imatge d'intel·lectualitat woodialleniana que aquella quarentona moderna s'ha muntat davant Mark Rothko. Li treu el paraigües, el cedé"guia i se l'endú a l'espectacle infantil.

Mafalda 2: acompanya son pare, presumptament separat, de rebaixes a una de les sucursals dels temples de la moda. Ell arriba a la botiga com si no li calgués cap altra peça de roba, que ja té l'armari ple. S'assaja els calçons. «També m'enduré unes sabates. No, no les me provaré, ja en tenc unes altres, d'aquest model». La nina seu en el banc de l'espai"sabateria fullejant el Premiere i el Time que ostenta son pare. Quan aquell es disposa a firmar el comprovant de la targeta "«ja sap que si té qualque problema ho pot canviar tot, sempre que conservi el tiquet»", Mafalda 2: «abans d'anar a comprar"me el vestit podem passar per la botiga d'aquí davant, que allà segur que venen calcetins per a tu».