Beneits

El camí que hem fet per arribar a una o altra lectura podria ser una bona guia per orientar-nos pels territoris de les males memòries "i no diguem de les bones. Servidor tenc comprovat que les bones lectures sempre et duen a altres bones lectures i que a les dolentes hom hi sol arribar tot sol o en companyia dels amics més lloscos, que tots en tenim. Servidor vaig arribar, gràcies a Robert Graves, a un llibre fonamental "de fonament"La rama dorada, de Frazer, en edició castellana. Que un home de tants i tan bons sabers com Frazer acudeixi al llenguatge més planer per recordar-nos, en un moment determinat, que la immensa majoria de les persones som torpes, carrega la lectura d'oxigen alhora que te torna al lloc d'on no t'hauries d'haver mogut mai, ço és, a la convicció pràctica de les limitacions de cadascú i del conjunt dels sers humans. Som beneits. Vostè, no, perquè el client sempre té raó, i qui té raó no és beneit. Però, llevat de vostè, així, en general, som beneits. No obstant, i donant per bo i inabordable aquest principi, com podem aconseguir, essent beneits, fer-nos el beneit amb aquesta drestresa? Misteri. Duim una temporada de superació ininterrompuda, ens feim el beneit amb una aital obstinació, que no hem deixat intacta cap fita anterior. Per exemple: hi ha una guerra dels EUA contra Afganistan? Aquí hem de contestar que no. Continuem: els presoners fets per la milícia nord-americana, són presoners de guerra? Contestau tots: no, pare. Ergo: veis algun impediment perquè siguin jutjats a bases militars nord-americanes? I ara? És clar que no. Bé, i deu ser normal que els governs europeus mantenguin, com tots nosaltres, els seus contribuents, aquest silenci desimbolt, diria quasi que alegre, veritat? Normal, normalíssim, què té d'estray? No, res. Quan ens arriba alguna escassa notícia sobre detencions precipitades als EUA i a Europa de ciutadans musulmans, als quals no es fan massa preguntes, és clar, no ens hi hem d'aficar, que no és vera? Home, no és el nostre tema. Idò això. Ah, per cert, i quan unes autoritats polítiques afganeses deixen en llibertat tres ministres talibans, entre ells el de la guerra, què passa? Home, què diu Washington? No li ha agradat, però no volen fer sang. Idò aquí no n'hem de fer res. Diuen que no hi ha res més guapo que creure. I creim per un tub, com t'ho diria...