Drama, la vesprada dels Reis

La mala nova va arribar ahir horabaixa a la delegada del Govern. El caporal Pérez va entrar al despatx sense demanar permís, clarament alterat. «Zeñora "va exclamar" er niño!». Tot d'una va portar-se la mà al cor, Catalineta. Va dir: «Què em dius, Péres, del nin? No em diguis que ha fitxat per l'Oviedo...» La il·lusió li brillava al ulls, en creure que el caporal Pérez li comunicava que el seu admirat David Castedo, pel qual sent un amor maternal, havia fitxat per un Primera. «No zeñora "la va decebre el caporal Pérez" yo a osté no le hablo de furbo. Le hablo der Niño Dió que ha dezaparecío de la cueva». En sentir la notícia (de transcendència universal) la delegada va asseure's lentament, com si cedís al pes feixuguíssim del destí. «Péres "va mormolar" com pot haver desaparegut si aquest infantó encara no camina?». Li va respondre el caporal Pérez: «Ez que zi llega a ir a cuatro pata, mi hombre ze suben ar xip i le dan caza en u zantiamé». Va sospirar, Catalina. Va demanar: «Aleshores, Péres, què ha passat?». Va escurar-se la gola, confús, el caporal Pérez. «Ez que ze han ido toos de la cueva, zeñora. Er pare, la mare, er buey i la mula. No queda ni er pienzo». Va esglaiar-se encara més Catalineta. «Ai, Déu meu, Péres! Si també han desaparegut els animalons, ben igual el raptor ha estat en Campanilla que vol torejar». Va veure el cel obert, el caporal Pérez. «Le vigilaremo, zeñora, con do brigadiya móbile de nosche y de dia». Va sospirar, la delegada. «Però amb dissimulació, eh, Péres?» Va assentir, aquest. «Dezcuide "li va explicar. Zolo le echamo er guante zi vemo que zale de casa veztío de currillo». En quedar-se sola, va prendre dues aspirines, la delegada. I a continuació va telefonar a Jaume Matas. «Jaumet meu "li va dir", el Bon Jesús ha desaparegut». Contràriament a allò que s'esperava, aquest va treure pit. «Ben bé! "li va respondre" Que no era fill d'uns immigrants sense papers? En Kosemari diu que els hem de posar tots dins una barcassa». Va escandalitzar-se, Catalineta. «Jaume "el va recriminar" mira que els negrets són una cosa i el Bon Jesús una altra». Va fer-se un silenci. Va recuperar la conversa, Jaume Matas. «Mira, Catalina "li va dir en to confidencial" aquest Déu que tu dius és fals. Na Pilar del Castillo ha encarregat a n'Antonio Gala, a en Fernando Savater i als intel·lectuals més vius de l'estat, una investigació sobre el seus orígens». Va impacientar-se, Catalina. «I què?, li va demanar. «Que el vertader Bon Jesuset podria ésser fill de don Pelayo i de donya Urraca. Ja veuràs com es posarà en Jordi Pujol, ell que baixet baixet afirmava que era fruit d'una relliscada de mossèn Cinto». Va fer de no escoltar Matas, la delegada. Tanmateix, el ministre li havia obert, de manera inconscient, una nova via d'investigació. «I si, en contra del meu parer, els guàrdies han repatriat la santa família?», es demanava, encara que no podia donar crèdit als seus pensaments. Finalment va cridar el caporal Pérez, i aquest va iniciar les investigacions. «Confirmao, zeñora "li va dir al cap d'un parell d'hores. Er cabo Ordóñe procedió a meterlo en una barcaza que iba a cruzá la má zalada». Va encomanar-se a la Beata de Sencelles, Catalineta. «Veiam "va ordenar al caporal Pérez amb males retranques" posa't en contacte amb els Reis d'Orient i comunica'ls que esperam que aquest incident no afectarà la cavalcada». Va sortir del despatx, el caporal Pérez, i va tornar-hi a entrar passats uns minuts. «Zeñora "li va comunicar" er de la barba blanca dice que si Jezú no eztá en la cueva, elloz no dezembarcan. O zea, que ze quedan haciendo gamba en er Portixó». Va estrènyer barres, la delegada. «Idò ja saps què hem de fer, Péres "li va comunicar, al caporal" en clarejar tu i jo agafam una barca i miram de trobar la de Sant Josep sigui com sigui». Avui de matí han partit, ambdós, entre dues clarors. El conseller Grosske colcava amb bicicleta vorera de la mar i els ha vist salpar, ha estat inevitable. L'estampa marinera ha fet brostar, com un doll del seu cor proletari, alguns versos d'Alberti. «'Tan bien como yo estaría/ en una huerta del mar,/ contigo, hortelana mía!», ha recitat, de viva veu, sense baixar de la bici. «És un espanyol!», ha mormolat, Catalineta, malhumorada. I adreçant-se al caporal Pérez, li ha ordenat: «Rema, Péres, rema, veiam si ens allunyam d'aquest clavell del sud». I ja més assossegada, ha afegit: «Si de passada pots pescar un parell d'unces de peix de prémer, em serviran per fer arròs de brou. Ja em diràs com vaig a plaça avui...».