Savater

Va ser Fernando Savater qui va dir allò que el nacionalisme era al terrorisme el mateix que els ous per a les truites. José María Aznar i Jaime Mayor Oreja en la seva ofensiva han convertit aquesta opinió en el punt central del seu catecisme polític. El president i el ministre creuen que una victòria espanyolista a Euskadi deslegitimaria els terroristes. La qual cosa podria resultar raonable només si acceptàssim que una majoria nacionalista carregaria ETA de raons. De tota manera no val la pena entrar en una discussió d'aquesta mena. Pels terroristes, la independència és una qüestió prèvia a qualsevol legitimació democràtica i, per tant, tant els fa que hi hagi una majoria d'un o d'un altre color. De fet, saben que a Euskadi existeix una immensa majoria de ciutadans no-violents i això no els ha dissuadit de res. Per desgràcia, aquests arguments no els impressionen. Més val que tornem a Savater. Tenc amics que són antinacionalistes o que ho procuren ser en la mesura que això és possible. No caic en el parany de voler-los confondre amb espanyolistes, tot i que, en ocasions, la temptació és difícil d'evitar. La major part d'ells eren fins no fa gaire seguidors devots de la pirotècnia dialèctica del filòsof. Ara, quan la veuen convertida en dogma de fe governamental i en praxi política quotidiana, han quedat espantats. Fins i tot, han recuperat la capacitat per als matisos i distingeixen entre nacionalistes i nacionalistes, com nosaltres sempre hem procurat distingir entre espanyolistes i espanyolistes. Qui sap si, salvant totes les distàncies, Aznar i Mayor Oreja seran a Savater el que Lenin i Stalin foren per a Karl Marx? De moment, altres il·lustres, com José Antonio Marina, precupats per la mundialització, preconitzen a Espanya el renaixement d'un nacionalisme cultural. Quines coses!