Maties Salom02/01/01 0:00
TW
0

Tanta globalització i tanta mandanga, i ara resulta que les Balears han de menester un model audiovisual propi, com si aquesta futura televisió loco-autonòmica hagués de crear a la Comunitat un compartiment estanc, a recer del model audiovisual estatal o del model audiovisual mundial. Més enllà de tota la càrrega electoralista de l'engendre non-nato, en el substrat hi roman l'endarreriment secular en les infraestructures balears, la incomunicació i endogàmia-illa-per-illa, el festival multiorgàsmic d'egos-zeppelin "més que globus aerostàtics, que els egos dels genis i dels estrategues provincians esclaten com pirotècnia fallera quan una gavina despistada llança una llosca. Tres idees, per començar: l'audiència balear és tan residual que ni existeix en els estudis seriosos, sobre els quals es basa l'estratègia publicitària real de les grans empreses. Voler fer televisió obviant això és més que un suïcidi econòmic. És llançar-se de cap i sense banyes al pou dels números vermells. La propaganda ja no fa efecte en forma de pamflets pornogràfics de tan transparents. Un exemple clar i inocu: fa més per la pedagogia i l'acceptació del fet homosexual la introducció de gais i lesbianes en una sit-com que quatre-cents documentals sobre el tema. La mà esquerra en aquestes qüestions, mal que ens pesi, sempre la sol tenir la dreta.

L'excusa de la indústria és una bajanada. La prosperitat és i serà tirar pilotes fora "ens n'hem adonat en l'agroalimentari. Només així es creen productes i professionals competitius en relació a la resta del món, que és del que es tracta si es vol dignificar la imatge a l'exterior. És més rendible un Villaronga que quatre-cents Castas, amb tot el respecte per Martínez i Ossifar. Conclusió, al vol: la qualitat exportable és l'únic camí. La pregunta a l'hora de crear un producte per consum autonòmic és: es podria vendre fora? Si no, canviem l'estratègia. L'audiència illenca és autòctona, però no imbècil.